Alemanya vota aquest diumenge el que serà el primer govern sense Angela Merkel en gairebé dues dècades. Després de 16 anys a la cancelleria, Merkel s’acomiada amb un llegat en què destaca el seu lideratge en més d’una dècada de crisis a la Unió Europea, de la financera fins la pandèmia. «El seu llegat és la seva habilitat per sobreviure, per desfer-se de qualsevol oposició dins del partit al seu estil de lideratge, per projectar estabilitat i continuïtat i per abordar grans qüestions com el futur de la Unió Europea», diu Judy Dempsey, experta del think tank Carnegie Europe. En canvi, Sophie Pornschlegel, de l’European Policy Centre, apunta crítiques a Merkel per manca «d’ambició» en qüestions clau com el canvi climàtic.
Pornschlegel subratlla que Merkel s’ha caracteritzat per ser una líder «pragmàtica», «bona gestora» i capaç de projectar estabilitat. Amb tot, l’experta de l’European Policy Centre assenyala que també hi ha qüestions en les que molta gent considera que no ha fet prou, com per exemple la lluita contra el canvi climàtic o l’estat de dret a la Unió Europea. Després de quatre mandats, la gestió de Merkel té l’aprovació del 80% dels alemanys.
Per a Josefin Graef, del Grup d’Especialistes en Política Alemanya del Regne Unit, el llegat de Merkel també dependrà de la «fortalesa o no» del pròxim govern. «Ha estat exitosa en moltes qüestions. És un punt crucial veure què passa després», argumenta Graef, que també destaca la capacitat de la líder de la CDU de superar conflictes interns del partit, on la seva forma de liderar ha trobat diversos detractors.
Malgrat algunes crítiques a la manca d’ambició de Merkel, Dempsey nega que sigui així. «No sé si la paraula seria ambició. Amb les crisis no hi havia massa espai per a l’ambició, sinó per ser pragmàtics», diu. «No és un llegat prospectiu, sinó ambigu», puntualitza.
Austeritat i «solidaritat»
Merkel es va posar al capdavant de la CDU l’any 2000, just després de l’escàndol per finançament irregular del partit. Provinent de l’Alemanya de l’est, va apostar per allunyar-se dels antics líders de la formació. «El partit vol oblidar-se de tot aquest afer, però està el perill de passar massa ràpid pel problema», va assegurar.
Merkel va aconseguir d’aquesta manera el lideratge de la CDU i cinc anys després va arribar a la cancelleria, i es convertia així en la primera dona que assumia aquesta posició. La primera gran crisi que va haver d’afrontar va ser la financera del 2008. Merkel en va assumir el lideratge i va condicionar l’ajuda als països amb problemes financers a una dura recepta d’austeritat. «Si fracassa l’euro, fracassa Europa», va assegurar.
El 2015 la Unió Europea va haver de fer front a una nova crisi, aquest cop de refugiats. Sense ser una europeista emocional ni entusiasta com alguns dels seus antecessors, Merkel va ser de les impulsores de les quotes de repartiment de refugiats entre els 27. Alemanya va obrir la porta a més d’un milió de refugiats sirians i la seva defensa de les quotes la va confrontar amb els països més contraris a la immigració com Hongria i Polònia.
Un any després s’obria una nova crisi al bloc comunitari pel Brexit i en els seus dos últims anys de mandat ha esclatat la crisi per la covid-19. En aquesta última crisi, diu l’experta del ‘think tank’ Carnegie Europe, Merkel ha tingut un paper més discret que en les anteriors, «desapareguda» fins i tot en alguns moments.
Davant una nova crisi econòmica i una dècada després de la crisi de l’eurozona, Merkel va aparèixer, juntament amb el president francès, Emmanuel Macron, per donar l’impuls gairebé definitiu al paquet econòmic europeu. Aquest cop, Merkel s’allunyava de la resposta austera. «La solidaritat en la crisi no és un gest humanitari, és també una inversió de futur», va assegurar en un dels seus últims cops de timó a la Unió Europea.
La socialdemocràcia confia en una victòria de Scholz encara per assegurar
El candidat socialista tanca la campanya a Colònia fent gala de la recuperació econòmica.
La família socialdemòcrata alemanya va exhibir ahir una enorme cohesió entorn d’Olaf Scholz, llançat cap a una victòria electoral que fa uns mesos semblava impossible i que ara acaricia, però que no té assegurada. «Volem el canvi, volem un Govern liderat pel Partit Socialdemòcrata», va saludar Scholz als seus seguidors a Colònia, acompanyat de la cúpula de la seva formació i amb l’alcaldessa de París i candidata a la presidència francesa, la socialista Anne Hidalgo, com a convidada.
L’elecció de Colònia per al tancament de campanya de les eleccions no era casual. Renània del Nord-Westfàlia, el seu «Land», va ser feu tradicional socialdemòcrata i ara és la pàtria política del seu principal rival, Armin Laschet, el candidat del bloc conservador i cap del govern regional del «Land», el més poblat del país. «Hem salvat milions de llocs de treball amb la jornada reduïda, a la qual dediquem milers de milions», va afirmar, en al·lusió a una de les seves decisions com a ministre de Finances que, davant la pandèmia i per evitar la desocupació massiva, va trencar amb l’austeritat dominant en successius governs de la conservadora Angela Merkel.
Amb la voluntat política no n’hi ha prou per aconseguir la justícia social que Alemanya necessita. «És qüestió de diners», va admetre, per renovar una de les seves promeses en aquesta campanya, com és l’augment del salari mínim interprofessional a 12 euros hora -ara en 9,6 euros-. La lluita contra l’emergència climàtica «que ens reclamen els joves» serà objectiu prioritari d’un «Govern liderat per nosaltres». Alemanya ha de culminar una «transició energètica ecològica», va dir, després de l’adéu a l’energia nuclear aprovada per l’Executiu de Gerhard Schröder, l’últim canceller socialdemòcrata. «Alemanya no pot embussar-se en el ‘més del mateix», va dir, la qual cosa per a Scholz representa Laschet. «Aneu a votar, els que encara no ho heu fet i feu-ho pel Partit Socialdemòcrata», va tancar el seu discurs.
