Bielorússia, una petita exrepública soviètica que va accedir a la independència el 1991, no havia estat testimoni d’un desplegament de forces militars similar precisament des dels temps de l’URSS. Al voltant de 30.000 soldats, segons fonts occidentals, bateries de míssils antiaeris S-400 i quatre bases aèries seran mobilitzades pel Kremlin la setmana vinent i mitja en unes maniobres militars qualificades a la veïna Ucraïna pel president Volodímir Zelenski com un «mètode de pressió psicològica» contra el seu país.

Segons Moscou, es tracta d’un exercici merament defensiu del qual res han de témer ni Occident ni els països limítrofs. Les maniobres conjuntes russobielorusses «es desenvolupen amb l’objectiu de preparar i aturar una agressió exterior en el marc d’una operació defensiva», es llegeix en un comunicat emès pel Ministeri de Defensa rus. Els moviments militars es desenvoluparan en cinc escenaris diferents, especialment entorn de la localitat de Brest, pròxima tant a la frontera amb Ucraïna com la de Polònia, membre de l’OTAN i país que acaba de rebre reforços militars estatunidencs.

Kíev no va trigar a expressar la seva indignació, en aquest cas a través del cap de l’Estat, Zelenski. «Pensem que l’acumulació de tropes constitueix un mitjà de pressió psicològica de part dels nostres veïns», resa un comunicat emès per la presidència ucraïnesa. A més, el ministre de Defensa, Oleksii Reznikov, va anunciar que el seu país també faria maniobres militars de la mateixa durada perquè els seus soldats s’entrenessin amb les armes proporcionades per Occident i alguns països de l’OTAN, en particular els projectils antitancs Javelin i NLAW, destinats a frenar una incursió de tancs i blindats, un dels punts forts de l’Exèrcit rus, i els drons turcs Bayraktar, que han demostrat la seva eficàcia al camp de batalla en països com Síria i Líbia precisament contra forces i milícies locals amb el suport del Kremlin.

París tampoc no es va quedar enrere a l’hora de denunciar els moviments. «Es tracta d’un gest de gran violència que ens preocupa», va criticar el ministre d’Exteriors francès, Jean Yves Le Drain, en declaracions a l’emissora de ràdio France-Inter. «Són molt massives; hi ha una acumulació d’exercicis [militars] molt significativa, en particular al costat de les fronteres d’Ucraïna», va continuar. Precisament, en la recent visita del president francès, Emmanuel Macron, a Moscou, el Kremlin va garantir que el contingent militar rus no romandria a Bielorússia un cop finalitzats els exercicis.