El microbiòleg manresà Pere-Joan Cardona alerta que la covid ha batut el rècord d’infecció del xarampió

Cardona afirma que, a dia d’avui, parlar d’una final de la pandèmia després de la sisena onada no té cap base, alhora que admet que el que ha passat amb l’òmicron l’ha superat. «Teníem un rècord en virologia, que era el xarampió i l’acaba de fulminar. Es considerava que era l’agent més infecciós que es coneixia i resulta que ara és l’òmicron». Vol dir que «el virus del xarampió té una capacitat de disseminació d’unes 18-20 persones, o sigui que cada persona infectada era capaç d’infectar-ne 18 o 20, i l’òmicron sembla que l’està passant. És un estàndard i que passi això posa una mica els pèls de punta. Malgrat que és el virus més estudiat de la història, no hem tingut la capacitat de predir que podia passar». És el que el fa ser tan prudent.

Creu que la pandèmia hi serà encara molt temps. «Fins i tot es podria donar la paradoxa d’estar parlant d’una endèmia, que és quan la infecció s’instal·la en una zona geogràfica i no se’n mou, però a nivell planetari, per a la qual caldria inventar una altra paraula. No sembla que ens la puguem treure de sobre».

La vacuna versus l’alta infecció

Pot marcar alguna inflexió aquesta sisena onada? Després de posar de relleu el fet que hi hagi molta gent vacunada i que «ja s’ha vist que la severitat és molt menor perquè hi ha l’autoimmunitat» que ha proporcionat la protecció de vacuna, adverteix que «l’ocupació hospitalària s’acabarà col·lapsant», com ja està passant, perquè «el gran nombre que hi ha d’infectats fa que les probabilitats que hi hagi gent que estigui greu siguin molt més altes. La que no es vacuni o la que, malgrat es vacuni, no respon bé a les vacunes, té un risc important».

Més enllà de les informacions que han aparegut segons les quals l’òmicron afecta més els bronquis i menys els pulmons i, per tant, és menys nociva, per a Cardona el gran interrogant ara per ara és «que el per què la gent agafa una forma greu no està suficientment aclarit. Moltes vegades tampoc depèn necessàriament de la càrrega viral i de la localització que hi pugui haver. Que afecti més els bronquis és un bon símptoma, però en això també seria molt prudent perquè l’hora de la veritat la veurem d’aquí a deu, quinze dies. De l’òmicron ja estem a un 80%, almenys a la zona metropolitana nord , i els casos greus venen després. És com una ressaca. Ara veiem delta i la gent està molt contenta, però és que la disseminació d’òmicron la comencem a tenir ara i probablement la setmana vinent ja estarem al 100%. És quan veurem si efectivament aquests estudis van ben encaminats. Tant de bo sigui així i sigui menys severa però jo no cantaria encara victòria».

‘Entente cordiale’

Si encerten aquests estudis, sí que podria suposar una inflexió important, segons l’investigador manresà. «Podríem tenir l’esperança que aquesta variant fos la dominant perquè permet al virus circular molt i sobreviure i als humans infectar-nos poc, amb la qual cosa arribaríem a un equilibri. Normalment, és el que passa amb totes les malalties infeccioses, que hi ha una entente cordiale entre el patogen i l’hostatger perquè visquem els dos».

Com en la majoria de les coses, hi ha un però. «Tot i que la covid és deu vegades més mortal que la grip, no és com l’èbola, que és molt més mortal. Estem en una zona de frontera, en el sentit que no sabem cap a on es definirà el virus per sobreviure. Si mata el doble de gent no posa en risc la seva supervivència com tampoc no ho fa si en mata la meitat com ara. Aquesta és la idea, encara que hi ha marge per anar a pitjor».

«No sabem com es comportarà»

Cardona insisteix que, «malgrat les capacitats de simulació que tenim per conèixer l’estructura del virus i fer estudis d’interaccions amb l’hoste, el problema és que no sabem cap a on anirà. Hi haurà un moment que, com que afortunadament no té una capacitat de mutació infinita perquè té un material genètic limitat», se suposa que s’estabilitzarà. Quan? Pel que diu l’expert, quan ell vulgui. «No sabem com es comportarà».