JxCat, comuns i CUP proposen al Parlament eliminar els projectils de foam dels Mossos

Ordre públic

ERC, JxCat i PSC aposten per mantenir l'actual "model de distància" per tal de reduir l'ús de la força, deixant la reacció i la dissuasió com a últim recurs després de la prevenció i la mediació, avisant els manifestants amb sistemes de so o a través de les xarxes socials. Respecte els projectils de foam, ERC proposa que Interior i Salut facin una anàlisi tècnica i independent del fabricant respecte els seus efectes en la salut de les persones i verificar si compleixen els criteris de precisió i traçabilitat. A més, es volen fer públics els protocols d'ús d'aquestes armes perquè la ciutadania els conegui. El PSC proposa revisar l'ús del foam, però no pas retirar-lo sense analitzar-ne l'ús prèviament, i els comuns i la CUP proposen prohibir-lo i retirar immediatament els projectils més lesius, els SIR-X. JxCat també proposa substituir "urgentment" el foam per armes menys lesives. La CUP també proposa prohibir les pistoles elèctriques.

En la gestió dels dispositius d'ordre públic, la policia catalana ha d'incorporar, segons ERC i JxCat, tecnologies que permetin geolocalitzar i registrar les actuacions policials, amb un sistema de captació, registre, emmagatzematge, indexació i classificació d'arxius audiovisuals.

Per la seva banda, els comuns i la CUP proposen "dissoldre les actuals unitats d'ordre públic", la Brimo i les ARRO, i crear noves unitats territorials "polivalents" amb uniformes "d'aspecte no militaritzat". També critiquen l'ús de certes tècniques per part dels antiavalots com el 'carrusel', l'encapsulament o els cops de porra per sobre la cintura, i també la falta de traçabilitat dels projectils de foam.

Respecte la intervenció dels antiavalots en els desnonaments, ERC proposa un "futur protocol de coordinació" amb el TSJC i altres serveis actuants, per "reduir dràsticament" la presència d'aquests agents, sobretot en casos de famílies vulnerables. En l'àmbit dels antiavalots, tant ERC com els comuns proposen avançar cap a la permanència temporal dels agents en aquestes unitats.

El PSC insta el Govern a restituir la defensa jurídica dels agents antiavalots acusats penalment per la seva actuació, així com a restituir la pràctica de formular acusació particular contra els causants d'aldarulls que vandalitzen l'espai públic o agredeixen els agents. En canvi, JxCat proposa que els agents siguin representats per despatxos d'advocats contractats prèviament per concurs públic, i que els advocats de la Generalitat només es personin quan l'administració sigui directament afectada. A més, l'administració avançarà la indemnització que pertoqui als agents, i posteriorment la reclamarà als responsables directes.

A més, el PSC critica que s'hagi permès el tall diari de l'avinguda Meridiana de Barcelona per part d'independentistes durant més de dos anys, contravenint informes policials.

Per la seva banda, Vox diu que la Brimo i les ARRO han de disposar de totes les eines necessàries com el foam, el gas pebre o el canó d'aigua, entre altres. També proposa que tots els agents antiavalots tinguin càmeres personals a l'uniforme.

Mecanisme de control extern

Els republicans, els cupaires i els comuns proposen la creació d’un mecanisme de control extern i independent que supervisi les actuacions dels professionals de la seguretat, tingui accés il·limitat a tota la informació policial i faci resolucions vinculants. D’aquesta manera, es recull el reclam d’entitats socials com Irídia o Amnistia Internacional, que, justament, van comparèixer a la comissió a principis de mes per exposar les seves recomanacions als grups parlamentaris. Tal com exigien aquestes organitzacions, la proposta és que l’òrgan de control es desplegui a partir d’una llei pròpia, i els comuns diuen que ha de tenir un pressupost mínim anual de 5 milions d'euros. El PSC, en canvi, proposa crear una unitat concreta especialitzada en aquesta matèria dins de l'estructura del Síndic de Greuges, i JxCat proposa que sigui una comissió parlamentària específica qui revisi actuacions concretes de les policies.

En paral·lel, ERC, CUP i comuns proposen crear una oficina que doni suport i atenció psico-jurídica a aquelles persones que hagin estat víctimes de vulneracions dels drets humans per part de la policia, amb un torn d'ofici d'advocats especialitzats, o la creació d’uns protocols de recopilació i publicació de dades per combatre les identificacions amb biaix ètnic o racial. La CUP proposa una llei de reparació de les víctimes de violència institucional per emparar aquesta oficina. JxCat proposa que l'administració normalitzi el rescabalament econòmic dels danys patits per ciutadans per part de la policia. Alguns grups també proposen renovar en tres mesos la composició del Comitè d'Ètica de la Policia, actualment caducat.

Vox està en contra de crear cap mecanisme extern de control dels Mossos, i creu que la DAI ha de dependre de la Prefectura dels Mossos i no pas de la Direcció General de la Policia, com passa ara.

El PSC alerta de possibles ingerències polítiques o de comandaments policials en investigacions de la policia judicial, i insta els Mossos a crear unitats adscrites a les fiscalies territorials. També critica la suposada ingerència política del Govern en els nomenaments dels comandaments policials, el disseny d'operatius o l'elaboració de protocols de treball.

Sobre la Comissaria General d'Informació, els republicans demanen revisar-ne el funcionament per garantir els drets fonamentals dels investigats quan són inclosos en bases de dades i sistemes de vigilància. En aquest punt, proposen que la intel·ligència artificial no pugui substituir mai les decisions humanes. Els comuns proposen que aquesta comissaria informi anualment a la comissió de matèries secretes i reservades del Parlament de la seva activitat. Vox diu que la Comissaria d'Informació s'ha de centrar en prevenir el gihadisme.

La CUP també proposa crear una comissió d'investigació sobre l'activitat de la Comissaria General d'Informació per "revisar les seves actuacions des de la seva creació" i corregir i reparar els "danys" realitzats, a més de revertir les males praxis.

Sistema de policia de Catalunya

La majoria de partits proposen enfortir el sistema policial català. Coincideixen en l'increment de la coordinació entre els Mossos i les 216 policies locals i cossos de vigilants municipals, treballant conjuntament i compartint normativa, experiències, protocols i tecnologies.

ERC també proposa que els agents tinguin una carrera professional única entre Mossos i policies locals, amb un sistema únic d'entrada i ascensos a tots els cossos i harmonització de les condicions laborals. Per fer-ho possible, és imprescindible començar amb l'harmonització del model de policia local de Catalunya. I consideren un bon punt de partida la prova pilot que el Govern ha estat impulsant al Maresme durant aquest any, diu ERC. Per a la consolidació d’aquest sistema integral diu que cal, a més, dotar la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra de la capacitat de treballar també amb les policies locals i que la ciutadania s'hi pugui adreçar directament des d'oficines territorials i un portal a internet. En canvi, el PSC recorda que cal respectar l'autonomia municipal.

Respecte la llei de policia de Catalunya, el PSC diu que no cal avançar en aquesta llei per avançar en el sistema de policia de Catalunya, i més actualment, en un període previ a les eleccions municipals. Recorden que el Govern no té majoria. Respecte la Guàrdia Urbana de Barcelona, proposen que se la pugui singularitzar i que pugui assumir més competències en matèria de policia judicial com violència masclista i el tràfic de drogues. També creuen que cal singularitzar l'àrea metropolitana de Barcelona per coordinar les policies locals, tenint en compte la realitat de grans esdeveniments com el Primavera Sound o el MWC.

En canvi, JxCat proposa que els consells comarcals puguin comptar amb efectius policials propis que puguin ser posats a disposició dels municipis quan les circumstàncies ho requereixin i permetre que els ajuntaments que no es puguin permetre una policia local d'almenys 25 agents puguin consorciar-se.

La CUP proposa centralitzar les competències de les policies locals en un únic cos de policies locals integrat de forma coordinada i centralitzada en el sistema policial català. Els ajuntaments només mantindrien competències en els plans de seguretat municipals, la planificació d'actuacions conjuntes o la determinació de prioritats al municipi.

ERC proposa que algunes tasques administratives dins de la policia la pugui fer personal no policial, per alliberar agents que es puguin dedicar a tasques estrictament policials. Per estalviar diners també proposen la compra centralitzada de serveis, tecnologies i programes.

Esquerra també demana més formació policial sobre salut mental i reorientar les polítiques sobre drogues per centrar-se en el gran narcotràfic i reduir la criminalització de l'autoconsum a la via pública. ERC també exigeix a les Corts espanyoles que deroguin els aspectes de l'anomenada 'llei mordassa' que lesionen els drets humans.

Els comuns, per la seva banda, proposen reduir "significativament" la presència i visibilitat de les armes de foc, limitant-les als dispositius i tasques per a les quals siguin imprescindibles.

Per últim, Vox proposa que inicialment els Mossos prioritzin la cooperació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i en una segona fase s'integrin sota el comandament únic del Ministeri de l'Interior.

Per la seva banda, Cs ha estat molt dura en les seves conclusions criticant els partits proposants per haver bloquejat la majoria de les seves propostes de compareixença. En aquest sentit, demanen al Govern que despolititzi els Mossos d'Esquadra i els doni suport. A més, ha criticat la suposada "purga" de comandaments feta pel conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i ha lamentat que no s'hagin dut a terme gairebé cap de les conclusions de la comissió sobre model policial i ordre públic del 2013.

Per últim, el PP ha recordat que no ha participat en la comissió per considerar-la "tendenciosa i esbiaixada", com demostra, segons la formació, la composició de la mesa i el pla de treball aprovats. Segons la portaveu del partit a la comissió d'interior, Lorena Roldán, la CUP i els comuns pretenen explicar un relat "fictici" que no es correspon amb la realitat dels agents ni la percepció de la ciutadania. També acusa el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, d'utilitzar els Mossos com a "moneda de canvi" i deixar el disseny del model policial català "en mans dels antisistema".

La comissió d’estudi sobre el model policial es va crear al Parlament el juliol del 2021, amb els vots a favor d’ERC, JxCat, CUP i comuns i l'abstenció del PSC, i amb els objectius de revisar el model d’ordre públic, la transparència o els mecanismes de control de les actuacions policials. Després de més d’un any de treball i 23 sessions, aquesta setmana els grups parlamentaris presenten les seves propostes sobre les conclusions, que es votaran el 2 de desembre en una nova sessió de la comissió.