La justícia europea dona la raó a Llarena i aplana el camí, amb matisos, per a l’entrega de Puigdemont

Carles Puigdemont ha perdut el primer ‘round’ del seu combat europeu amb la justícia espanyola. El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha donat la raó al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i aplana el camí per a l’entrega de l’expresident de la Generalitat a Espanya. Els magistrats consideren que un estat membre de la UE no pot denegar una euroordre de detenció basant-se en la falta de competència del tribunal que l’emet, com va fer Bèlgica.

«Una autoritat judicial d’execució no pot negar-se, en principi, a executar una ordre de detenció europea basant-se en la falta de competència de l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona buscada a l’estat membre emissor.

El clau on es pot aferrar Puigdemont

El TJUE, de totes maneres, també afegeix que l'autoritat que ha de decidir sobre una euroordre s'haurà de negar a executar-la si comprova que a l'estat membre que l'ha emès hi ha deficiències sistèmiques o generalitzades que afecten el seu sistema judicial i que l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona buscada en l’esmentat estat membre és manifestament incompetent per a això», afirma la sentència del TJUE.

Per aquest motiu, l'expresident de la Generalitat ha valorat molt positivament la sentència del TJUE, ja que considera que fa "inviables" i deixa "en via morta" les euroordres del jutge Llarena contra els exiliats. En una declaració a la premsa des del Parlament Europeu, Puigdemont també ha destacat la "gran importància" que per primera vegada el TJUE parli de tombar euroordres si es constaten vulneracions en el tracte a "grups objectivament identificables". "És el que som nosaltres, els catalans que volem la independència i considerem que Catalunya és una nació", ha dit. L'advocat Gonzalo Boye ha destacat que el text "canvia l'escenari jurídic" i nega la competència del Suprem per jutjar el cas.

L'euroordre contra Lluís Puig pot arribar abans

Una de les preguntes de Llarena versava precisament sobre si un Estat pot entrar en quin tribunal és el competent en un altre per realitzar una investigació. Fonts de la defensa de l’expresident català auguren que en cas que el tribunal europeu segueixi el criteri de l’advocat general de la UE Jean Richard de la Tour el mes de juliol passat i declari que Bèlgica no podia rebutjar una entrega, tret d’una violació de drets sistèmica del país que la requereixi, el jutge Llarena cursarà immediatament una nova euroordre contra Lluís Puig. A diferència de Clara Ponsatí, Toni Comín i Puigdemont, ell no és europarlamentari, per la qual cosa en el seu cas no s’hauria d’esperar el segon ‘round’ europeu: el que resoldrà les demandes de Puigdemont contra el Parlament Europeu perquè considera que no el va defensar prou davant el suplicatori cursat per Llarena per poder ser detingut en diferents països europeus.

Al revisar l’acusació contra Puigdemont, Puig, Comín i Ponsatí, després de la reforma legal que ha derogat la sedició i modificat la malversació, Llarena va paralitzar les euroordres cursades en contra seu fins a veure què decideix la justícia europea i fer el següent pas. La defensa de l’expresident té previst al·legar que qualsevol restricció dels drets dels europarlamentaris ha d’incloure un nou suplicatori, ja que el concedit al seu dia només es referia a l’ordre cursada a Bèlgica.

A més, va qüestionar les possibilitats d’èxit d’una quarta euroordre pels mateixos fets, però per diferents delictes, i va comparar la derogació de la sedició amb la sentència del raper Valtònyc, l’entrega del qual va ser rebutjada a l’entendre que Espanya l’acusava de delictes més perjudicials que els vigents quan van succeir els fets.

Altres arguments de la defensa

La forma amb què s’havia emprès la reforma penal, amb gran rapidesa i sense tenir l’oportunitat d’escoltar experts, figura entre els arguments amb què la defensa compta per mirar de mostrar que a Espanya hi ha vulneracions de drets sistèmiques. També s’inclourà que un exministre de Justícia sigui nomenat magistrat del Tribunal Constitucional, com va ocórrer amb Juan Carlos Campo.