«No hi ha més taurons, hi ha més mòbils a la platja»: cinc mites sobre aletes a la costa

Per ara no hi ha cap dada que ho demostri. «El que sí que hi ha és més gent i més mòbils a totes les platges». Per tant, si algú veu una tintorera i la grava, el vídeo comença a córrer i allà comencen les notícies falses de l’estil: «¡Alerta roja, taurons a la costa!». «La típica observació d’una tintorera que abans era una noticieta local ara es converteix en un vídeo viral que publiquen tots els mitjans de comunicació», critica Riera.

No. Les dades generals de la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa demostren que el nombre de taurons blaus, que també habiten a la resta d’oceans, s’ha reduït al Mediterrani. La sobrepesca ha posat en perill la supervivència de moltes espècies de taurons. El tauró blanc, per exemple, gairebé ha desaparegut del nostre mar.

Tot i així, des de Sotamar han començat un monitoratge de tintoreres al Cap de Creus per conèixer els detalls de la població que s’alimenta i possiblement cria en aquesta zona. Treballen conjuntament amb la Generalitat amb l’objectiu de descriure els patrons de moviment d’aquesta espècie al canyó submarí del Cap de Creus. Els exemplars que albiren es mouen per tot el golf de Lleó (un espai delimitat al sud pel Cap de Creus i al nord per Marsella). El 2022, entre l’abril i el setembre, van localitzar més de 60 individus: «Vam veure taurons de dos metres i mig i també cries».

«És gairebé impossible que una tintorera mati una persona», deixa clar Muntaner per concloure un debat «innecessari». «A més, la tintorera no té una mossegada potencial bestial, en comparació amb altres taurons», afegeix. Riera sosté el mateix: «No és una espècie perillosa». De fet, Sotamar organitza ‘tours’ per observar aquesta espècie mar endins. Riera permet als assistents banyar-se amb les tintoreres i assegura que no té cap risc si es compleixen les mesures de seguretat que imposa.

Muntaner, sobre el risc de morir devorat per un tauró, va més lluny: «És molt més probable que et caigui un llamp. Els taurons maten 10 persones cada any. Els gossos, 30.000».

«L’únic sentit que veig a buidar la platja quan es detecta una aleta és per protegir l’animal i no molestar-lo, ja que segurament està desorientat», afirma Muntaner. Opina que es fa pel mite de perillositat que sempre ha anat associat als taurons. Però el risc, insisteix, és «gairebé inexistent». A la platja, és molt més probable patir la picada d’una medusa o un peix aranya o escorpí.

El més habitual és la tintorera, una espècie que busca aigües fresques, que no siguin molt càlides, i que té una població endèmica en aquest mar. Però també hi ha altres taurons pelàgics com la mussola (‘Mustelus mustelus’), el solraig (‘Isurus oxyrinchus’), el tauró guineu (‘Alopias superciliosus’) i la bocadolça (‘Hexanchus griseus’). El tauró blanc gairebé està extingit al nostre mar, i el gatvaire (‘Scyliorhinus stellaris’), una espècie que habitualment sí que s’acosta a la costa, és ara molt difícil de veure.