El Tribunal de Comptes jutja més de 30 ex-alts càrrecs del Govern per l’1-O i Exteriors tot i la previsible amnistia

El Tribunal de Comptes (TdC) ha celebrat aquest divendres al matí el judici comptable contra els expresidents de la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers i altres ex-alts càrrecs del Govern del 2012 al 2017 per les despeses de l’1-O i del Diplocat. Tot i que les defenses havien demanat suspendre el procediment perquè previsiblement seran amnistiats, la consellera d’enjudiciament ho ha descartat i ho argumentarà properament. En la vista han declarat tres testimonis, una de les quals, una interventora de l’Estat, ha admès que no tenien “capacitat” per controlar tots els pagaments de la Generalitat el 2017 encara que el Ministeri d’Hisenda deia el contrari.

La fiscalia demana una responsabilitat patrimonial de 3,1 milions d’euros, uns 336.000 menys dels inicialment reclamats als 35 encausats perquè havia retirat del còmput la campanya 'Civisme'. Per la seva banda, Societat Civil Catalana, també acusació, reclama més de 5 milions d’euros tant pels costos d'organitzar i celebrar l'1-O com per la despesa de la "política exterior" desplegada pel Govern a través del Diplocat durant els anys del 'procés'.

D’altres encausats rellevants són els exconsellers Francesc Homs, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig; exsecretaris generals com Albert Royo, Joaquim Nin, Roger Albinyana o Aleix Villatoro; secretaris de departaments i delegats de la Generalitat a l’estranger com Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Andrew Scott o Josep Suàrez Iborra.

Les defenses demanen l'arxivament o l'anul·lació del cas, tot qüestionant la legitimitat del procediment i dels mètodes utilitzats, i adduint indefensió. També apunten que els fets han prescrit, perquè han passat més de 5 anys.

Puigdemont i els exconsellers a l’exili Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí havien demanat la suspensió de la vista per la seva immunitat parlamentària, però la consellera d’enjudiciament va recordar fa uns dies que ja es va denegar aquesta petició al desembre perquè no són incompatibles la via comptable i la penal i la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O no els és aplicable. També havien demanat que Puigdemont declarés per videoconferència, cosa que el TdC ha denegat perquè no veu motius suficients i s’havia demanat amb massa poca antelació.

A més, la consellera també va denegar la petició de l’acusació particular, Societat Civil Catalana, de fer les conclusions del procediment per via oral, i va dictaminar que s’hauran de fer per escrit dies després que s’acabi la vista oral. Això farà que la vista, que comença a les 11 del matí, s’allargui poc.

Per altra banda, si s’acaba aprovant la llei d’amnistia és previsible que el gruix dels acusats es puguin beneficiar d'aquesta mesura. De fet, ERC havia demanat suspendre la vista per la previsible aprovació de la llei d’amnistia. A banda d’això, el procediment pot tenir dos nivells de recurs, en un primer moment en una instància superior dins del Tribunal de Comptes i, posteriorment, a la sala tercera del Tribunal Suprem.