Avisen que "adaptar" la gestió de l'aigua no és suficient: "Si no mitiguem la temperatura, no farem res"

El catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB) Narcís Prat considera que "adaptar" la gestió de l'aigua per combatre la sequera que pateix Catalunya no és suficient i avisa de la importància de la "mitigació". "Encara que busquem aigua dessalinitzada, si no parem l'augment de la temperatura, no farem res", ha afirmat en una conferència a la jornada 'Sequera i Verd Urbà: mesures, solucions i conseqüències'. Prat ha fet una crida a prioritzar la gestió forestal incrementar les reserves d'aigua i, alhora, ha carregat contra la manca d'inversió des de la sequera del 2008. Així mateix, l'expert ha acusat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, de "no saber" gestionar la crisi.

L'especialista en ecologia i gestió de l'aigua Narcís Prat ha intervingut aquest dimarts en una jornada organitzada a la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova de Barcelona per tal d'abordar l'impacte de les restriccions per la sequera en el verd urbà.

En una comparativa amb l'última gran sequera que va patir Catalunya, la del 2008, Prat ha apuntat que, ara com ara, la crisi hídrica és molt més greu atès que el dèficit de pluja que viu el país és molt més elevat. Això, segons el catedràtic, se li suma l'augment de la temperatura global, un fet que ha "agreujat" la situació i que ha provocat que tots els espais verds, siguin públics o privats, necessitin una quantitat d'aigua molt més gran.

En aquest sentit, Prat ha reiterat que per fer front a la situació de sequera "només" hi ha dos remeis: adaptar les polítiques de gestió de l'aigua o mitigar. Tanmateix, l'expert ha defensat que construir més dessalinitzadores o depurar més aigua no serà suficient per fer front futures sequeres. Segons ha indicat, la mitigació de la temperatura és imprescindible per poder lluitar contra la manca d'aigua i, en aquest sentit, ha posat el focus en l'ús dels combustibles fòssils. "Si adaptem el cicle de l'aigua, però no disminuïm el consum d'energia, no farem res", ha subratllat. Prat ha alertat que l'escalfament global "s'està accelerant" i que "allò que havia de passar el 2100, ara passarà el 2050". Així mateix, ha avisat que els oceans han deixat d'absorbir la calor i han començat a ser emissors d'aquesta calor. "Se'ls hi ha acabat la resistència", ha assenyalat.

Gestionar els boscos

En la mateixa línia, Prat ha posat sobre la taula la necessitat de prioritzar la gestió forestal per tal que l'impacte de la sequera en els boscos no sigui tan gran. Segons ha indicat, el 68% del territori català està ocupat per boscos i, en aquest sentit, ha alertat que una de les causes de la sequera que patim és que tota aquesta quantitat d'arbres absorbeixen molta aigua. "Cada vegada hi ha més boscos, molt densos i, per tant, són boscos en què s'estan morint arbres perquè competeixen entre ells per l'aigua", ha afirmat.

Segons el catedràtic emèrit de la UB, la solució "és molt senzilla". "Si voleu aigua, heu de gestionar el bosc, cosa que també serveix perquè hi hagi menys incendis".

"El conseller no ha fet el que havia d'haver fet"

Prat també ha carregat contra la manca d'inversió en infraestructures per fer front a la sequera i ha acusat els últims governs de la Generalitat "de no fer cap inversió seria". El catedràtic ha posat en qüestió que l'ACA no fes cap inversió del 2009 al 2017 i ha recordat que l'empresa pública només pot tirar endavant actuacions amb els recursos que obté del cànon de l'aigua, que Prat ha xifrat en 300 o 400 milions d'euros a l'any. "Bàsicament -aquest import- serveix per a les depuradores, però no per fer front a una dessalinitzadora o a un procés de regeneració que valen milers de milions si algú no posa els diners. I els governs de Catalunya no han posat mai els diners", ha denunciat.

En aquest sentit, l'especialista en gestió de l'aigua ha criticat que els plens sobre sequera del Parlament de Catalunya només serveixin perquè els polítics "es toquin els ous entre ells". En la mateixa línia, ha assegurat que el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, no ha sabut fer "el que havia de fer" i l'ha acusat de cedir davant les exigències de sectors com el de la pagesia o el turisme. "No ha sigut capaç de coordinar, no pot ser que vinguin els pagesos i li diguin que faci fora el director d'abastament de l'ACA i digui que sí. Què fa vostè? No coneix la normativa? El director d'abastament només el pot fer fora el director de l'ACA, no vostè. És un desconeixement total per part de tots", ha lamentat.

Les administracions locals demanen "aprofitar l'oportunitat" per invertir en infraestructures a llarg termini

La jornada 'Sequera i Verd Urbà: mesures, solucions i conseqüències' ha comptat també amb diverses taules rodones amb representants de tots els sectors implicats en la gestió d'espais verds. Precisament, un dels debats ha agrupat a representants de diverses administracions locals, com són els ajuntaments de Sabadell, Terrassa o Mollet del Vallès, així com el consorci Aigües Ter-Llobregat.

Quique Castelvill, enginyer i extreballador d'Aigües de Barcelona, ha lamentat que Catalunya "no va aprendre absolutament res" de la sequera del 2008 i ha assegurat que si no fos per les plantes de dessalinització i regeneració del Prat el país no hauria "aguantat". Castellvill ha coincidit amb el catedràtic emèrit de la UB que caldrien dos temporals equivalents al Glòria que va tenir lloc el 2020 per mitigar la situació de sequera.

Al seu torn, Josep Maria Mompin, cap del Servei d'Ecologia de l'Ajuntament de Mollet del Vallès, ha indicat que el problema està en la "manca de transversalitat" a l'hora de prendre decisions. "No hi ha visió des de tots els àmbits i sembla que la sequera l'hàgim de gestionar només els gestors del verd", ha assegurat.

Precisament, Jordi Chueca, cap del Servei de Gestió de l'Espai Públic de l'Ajuntament de Terrassa, ha lamentat que la gent només és conscient de l'emergència que pateix el país "quan veu que els jardins estan secs" i que, paradoxalment, el consum d'aigua dels espais verds públics suposen un percentatge d'entorn el 3% del consum total de l'aigua d'un municipi. Chueca també ha lamentat que en les prioritats dels alcaldes mai hi hagi les inversions "que no es veuen". "No es posen diners allà on no es veuen, com el clavegueram, perquè no dona vots", ha apuntat.

Amb tot, Mompin ha demanat que aquesta sequera sigui la "gran oportunitat" per fer coses noves i que, finalment, el país es cregui que hi ha una "situació de crisi".