L’empresari israelià Matian Caspy, que segons la premsa israeliana va exercir d’intermediari de l’empresa NSO Group –la propietària del sistema d’espionatge Pegasus–, també va subministrar a les clavegueres de la Policia del Govern de Mariano Rajoy un sistema que permetia irrompre en els telèfons i dispositius mòbils sense deixar rastre, segons ha publicat aquest dimarts El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7.
En una carta d’invitació enviada el 31 de juliol de 2014 per Caspy, un dels propietaris de la firma Rayzone Group, dirigida al llavors director adjunt operatiu (DAO) de la Policia, Eugenio Pino, en què la firma israeliana fixava una cita per a l’11 d’agost del mateix any amb la intenció de realitzar «una prova de camp» que incloïa «una demostració en viu d’un sistema GSM passiu tàctic», especifica la missiva. Un altre document apunta que l’entrega del material, que havia de ser introduït per l’aeroport de Barajas, es faria en un hotel de Barcelona.
L’escrit del directiu de Rayzone també posa de manifest que la firma israeliana feia aquest oferiment després de les «trobades» i «demostracions» que havien mantingut en dates anteriors amb la cúpula policial liderada per Eugenio Pino, que està processat a l’Audiència Nacional per ser presumptament un dels responsables de l’espionatge que van realitzar les clavegueres policials el 2013 a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, que en aquestes dates amenaçava d’implicar en el cas Gürtel els dirigents del partit llavors liderat per Mariano Rajoy.
Matian Caspy hauria exercit d’intermediari des del 2010 per a la venda del sistema Pegasus al Govern d’un país, segons relata una informació publicada a Israel, que apunta també que aquest informàtic i la seva empresa Rayzone Group van cobrar un 60% de la comissió per una venda del sistema d’espionatge, en la qual també hauria participat un empresari al qual es vincula amb l’expresident dels Estats Units Donald Trump.
Assumptes interns
A Espanya, la venda presumptament fraudulenta a la cúpula policial del Govern de Rajoy es va donar a conèixer gràcies a la denúncia que va presentar el 31 d’octubre del 2017 el que va ser cap d’Assumptes Interns del Cos Nacional de Policia (CNP) Marcelino Martín-Blas al Jutjat d’Instrucció número 2 de Madrid, en el si de la investigació que es va realitzar al constatar que agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) havien sigut gravats sense ordre judicial. I en la seva denúncia el comissari principal aportava documents que apuntaven a la compra subreptícia d’aquesta tecnologia d’espionatge.
Aquest comissari principal va assegurar en la seva denúncia que tant Eugenio Pino com el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, disposaven des del 2014 de tecnologia suficient per poder interceptar i gravar converses i informació de telèfons intel·ligents i altres dispositius electrònics «sense autorització judicial com a conseqüència d’haver-la adquirit a l’empresa israeliana Rayzone Group», relata l’escrit firmat per l’advocat Antonio Alberca.
Aquest lletrat va aportar la documentació que un funcionari policial havia rebut des dels comptes professionals de Pino i el seu número dos que prèviament havia sigut remesa per l’empresa israeliana que s’encarregava del presumpte espionatge. I segons el lletrat de l’advocat de Martín-Blas, durant els mesos de juliol, agost i setembre del 2014 l’inspector Fuentes Gago, «a l’efecte de no deixar rastre de les converses entre la cúpula policial i l’empresa Rayzone Group LTD, que es mantenien per adquirir tecnologia destinada a interceptar telèfons mòbils i altres dispositius electrònics», li va demanar a un funcionari que descarregués en un USB una documentació que s’adjuntava com a esborrany en un correu electrònic privat de Google. D’aquesta manera, evitaven que la documentació pogués ser interceptada a internet.
En un hotel de Barcelona
Entre la informació que el funcionari va assegurar haver rebut s’incloïa la carta remesa per Matian Caspy a Eugenio Pino, però també un escrit dirigit a l’empresa Rayzone en el qual es posa de manifest que la cúpula policial estava al corrent de la compra fraudulenta del material: «Com a continuació a la conversa mantinguda el dia d’ahir, els nostres caps ens demanen que us informem del següent: volen mantenir una reunió el dia 3 de setembre per veure resultats i poder informar igualment ells dels resultats als seus superiors».
Després, l’escrit al·ludeix als suposats abonaments que les clavegueres policials farien per obtenir el material per a l’espionatge: «El pagament del dia 6 es farà com vam acordar per aquest mitjà, en la quantitat de 90. El pagament del dia 15 serà de 15 i no de 35. Els 20 restants s’entregaran el dia 3 en la reunió que mantinguem».
I, finalment, el document aportat al jutjat madrileny informava de com s’havia de portar a terme l’operació: «Ens diuen que per passar el material de manera segura, s’ha d’utilitzar l’aeroport de Madrid i després portar el material a Barcelona. L’hotel a Barcelona, sense problemes. Només ens heu de dir quantes persones venen i quants dies, així com les dates».
Aquest escrit, segons l’excap d’Assumptes Interns, donava a entendre que la compra de la tecnologia a l’empresa israeliana havia sigut finalment aprovada i que seria introduïda de forma «subreptícia» a Espanya. Precisament, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat una pena de 10 anys de presó en una peça separada del cas Villarejo per a l’excap de l’aeròdrom madrileny Carlos Salamanca per permetre l’entrada de forma irregular de ciutadans de Guinea Equatorial a canvi de regals d’alt valor econòmic.
Anotacions de Villarejo
La publicació el 31 d’octubre de 2017 al diari ‘El País’ de la denúncia interposada per Marcelino Martín-Blas al Jutjat de Madrid contra Eugenio Pino per contractar l’empresa d’espionatge israelià va tenir el seu reflex a l’agenda de Villarejo, que, segons expliquen fonts del cas a El Periódico de España, utilitzava com a guia de les seves gravacions.
En concret, el comissari jubilat va escriure: «Pino: va trucar per notícia d’‘El País’ on diu [el periodista] Ayuso que Marcel [Marcelino Martín-Blas] va aportar la factura de la compra d’un equip de control de telèfons». Una mica més avall, en relació amb el llavors número dos del Ministeri de l’Interior, Francisco Martínez, a qui identifica amb el sobrenom de «Chisco», redacta: «Sobre dades de la compra d’equips. No ha contestat al meu missatge». L’octubre del 2017 Francisco Martínez ja feia un any que era fora del Ministeri de l’Interior.
No obstant, la petició de l’excap d’Assumptes Interns no va convèncer el fiscal Alfonso San Román, –que investigava la gravació irregular al CNI–, per imputar Eugenio Pino i el seu número dos. I no els va cridar a declarar malgrat que un informe del Centre Criptològic Nacional, dependent del CNI, considerava possible tècnicament que un dels telèfons policials que hauria sigut atacat tingués instal·lada «una aplicació nociva i que aquesta aplicació o una altra hagi esborrat tot vestigi d’aquesta». És una possibilitat tècnica que desconeixem si va ser o no utilitzada perquè, com ja s’ha dit, no n’hi ha cap rastre».
El fiscal va arribar a defensar la compra del material per espiar, donant per fet que hauria sigut utilitzat sota supervisió judicial: «El fet que el Cos Nacional de Policia compri un concret ‘software’, si finalment això pogués acreditar-se després de la pràctica de les diligències que se sol·liciten, no és, en si mateix, cap delicte. La utilització d’aquest ‘software’ per la Policia per al compliment de les seves funcions i d’acord amb els requisits legals, tampoc ho seria», concloïa.
