Llarena rebutja la cinquena recusació contra ell presentada per Puigdemont, Comín i Ponsatí

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la cinquena recusació presentada contra ell per l’expresident Carles Puigdemont, així com Toni Comín i Clara Ponsatí. En la seva resolució, Llarena considera que se sustenta en una causa “manifestament infundada” i que podria haver-se presentat només per demorar una eventual ordre europea de detenció, processalment previsible. El motiu d’aquesta recusació va ser una conferència a la Facultat de Dret de Burgos on, segons els processats, Llarena va fer pronunciaments sobre una llei d’amnistia que anticiparien que pot intentar impedir la seva aplicació en el seu cas concret.

Després de recordar que els processats han demanat recusar la pràctica totalitat dels magistrats de la Sala Penal del Suprem i també bona part dels membres del Tribunal Constitucional, Llarena argumenta en la resolució que va impartir la conferència en un espai estrictament acadèmic i va respondre a l’anàlisi dels criteris tècnics bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica, però sense avaluar cap aspecte concret d’una eventual llei d’amnistia.

És a dir, sosté que no es va avançar el posicionament processal de l’instructor, sinó que es va fer un plantejament acadèmic general i obert que va ser destacat pels mitjans de comunicació.

Amb independència del contingut de la conferència, Llarena entén que no pot considerar-se compromesa la seva imparcialitat quan els recusants reclamen la seva separació de la instrucció. Considera impossible que la seva conferència pugui reflectir avui cap condicionament per a la tramitació de la causa, ja que no s’ha promulgat cap llei que ara es pugui aplicar al cas.

“L’actual causa de recusació busca apartar immediatament l’instructor especulant sobre el meu posicionament davant d’una previsió legal que no existeix i que pot no arribar a existir, de manera que aquesta consideració no té avui cap rellevància per a la causa”, assenyala.

La resolució afegeix que en el cas que algun dia s’aprovés aquesta llei, no correspondrà a l’instructor resoldre sobre la seva constitucionalitat, ni tan sols plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat.

El motiu de la recusació, continua Llarena, és dilatori, per retardar una eventual euroordre, ja que el propi escrit ja avança que també recusarà els magistrats cridats a resoldre aquesta ordre, generant així una cadena d’exclusions que demori la decisió final, com han anat fent fins ara. També recorda que si aconsegueixen arribar al juny del 2024, decaurà el suplicatori sol·licitat per Llarena al Parlament Europeu.