El congrés del PDeCAT anuncia la fi de la seva activitat política

El PDeCAT ha decidit posar fi a la seva activitat política. Així ho ha anunciat el president del partit, el bagenc David Bonvehí, en una carta oberta a la militància d'aquest dissabte, on explica que ha estat el congrés de la formació qui ha decidit per una àmplia majoria de posar un punt i final com a Partit Demòcrata" i en conseqüència "deixar aturada i no continuar" l'activitat política. Segons Bonvehí, la decisió és fruit de la valoració que el partit ha fet de l'actual moment polític, de la seva trajectòria i dels darrers resultats electorals, en què no van obtenir cap diputat al Congrés. El PDeCAT tampoc té representació al Parlament i únicament conserva alguns regidors.

En la seva missiva, Bonvehí retreu als "lideratges polítics institucionals vinculats al partit" que el 2019 no creguessin, diu, "que el Partit Demòcrata sigui l'eina de futur" i que iniciessin "un distanciament evident impulsant un altre projecte polític": JxCat. Transcorreguts aquests anys i veient que el PDeCAT no ha obtingut representació en solitari al Parlament ni al Congrés, conclou Bonvehí, "es considera adient aturar l'activitat política".

El PDeCAT va néixer el juliol de 2016 en el marc del que es va anomenar procés de refundació de Convergència Democràtica de Catalunya, després de la ruptura amb Unió Democràtica de Catalunya –amb qui havien conformati CiU– i d'uns anys tèrbols per al partit, esquitxat de casos vinculats a la corrupció. L'aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont i el seu antecessor, Artur Mas, van prendre part d'aquest procés de refundació que va culminar l'estiu de 2016 amb un partit primer anomenat Partit Demòcrata Català i després Partit Demòcrata Europeu Català o ja PDeCAT. El 2020, Puigdemont i bona part del que acabaria sent Junts per Catalunya va trencar els seus vincles amb el partit.

A les eleccions generals del 23 de juliol passat, les últimes a les que va concórrer, el PDeCAT va obtenir un resultat nefast en quedar en la novena posició a Catalunya, amb només 31.687 vots (0.9%). La patacada la va analitzar l'endemà David Bonvehí en una entrevista concedida a regió7 en què admetia que el resultat no era l’esperat i, en conseqüència, com a partit, obrien un període de reflexió. 

En aquest sentit, en aquell moment deia que "som una formació que voldríem influir en la política catalana i en la política espanyola, i això no es produeix i, per tant, obrim un període de reflexió per veure quin és l’espai polític que hem d’ocupar en el futur perquè, a hores d’ara, els principals objectius que ens havíem marcat no s’han assolit".

Sobre el paper de la formació, en aquell moment Bonvehí exposava que creien que "hi havia molta gent catalanista que volia passar pàgina del procés, que intentava influir a Espanya des de la manera convergent, que vol dir defensant Catalunya i influint amb més competències i aconseguint coses, una mica el que dèiem del 'peix al cove'. Més competències, el pacte fiscal o un acord sobre el finançament de Catalunya una mica més gradual. No tot directament al preu d’aconseguir la independència, sinó defensar Catalunya i aconseguir coses per a Catalunya, però ens sembla que el vot útil de cara al Partit Socialista se’ns ha menjat tota la nostra proposta".

També ja aquella jornada postelectoral, el president del PDeCATrefelexionava sobre el que podia suposar per al futur del partit, quan deia que "quan no estàs al Parlament de Catalunya i no reps subvencions públiques, ho has de fer tot amb aportacions privades i és veritat que només ens hem gastat 16.000 euros en aquesta campanya. Des d’un punt de vista pràctic, això significa que el partit queda sense subvencions de l’administració pública i que el PDeCAT ha de fer una reflexió profunda perquè ens sembla que, en no rebre aquesta subvenció pública, el nostre futur ha de passar per altres fórmules".