Els informes de la CIA sobre Carrero Blanco: d'una explosió de gas als "assassins" d’ETA

Passades les sis del matí del 20 de desembre del 1973, hora de Washington, els agents de la CIA que preparaven l’informe quotidià per al president Richard Nixon van incloure una anotació d’última hora en el seu matinal president’s daily brief. "Últim ítem", van titular la nota, en un foli afegit al començament de l’informe. "Espanya: Premier Luis Carrero Blanco ha mort aquest matí com a resultat de les ferides causades quan el seu cotxe va ser atrapat en una aparent explosió en una conducció subterrània de gas a Madrid. No hi ha evidència de sabotatge en aquest moment".

A Madrid ja feia molt que havien tocat les 9.27, l’hora de l’explosió, i hi va haver moments de desconcert de totes les autoritats de la dictadura, si bé no com per corregir la primera impressió sobre la causa de l’explosió. Els autors de l’atemptat corrien cap a França mentre el franquisme s’esquerdava per la seva ferida més letal.

L’endemà, l’informe matinal de la central d’espionatge per al president Nixon ja analitzava els fets més pausadament, i descartava la mort per accident: "L’assassinat de Carrero Blanco ha complicat els plans de successió del general Franco i agumenta les incerteses sobre l’era post-Franco". Era el títol del capítol dedicat a Espanya en el dossier de l’agència.

Més endavant en el dossier hi ha unes paraules per analitzar la figura de Torcuato Fernández-Miranda, president automàticament per mort del seu superior en l’escalafó franquista.

La travessa

La CIA assenyalava com a "candidat al nomenament permanent" un mandatari interí que va estar 11 dies en el càrrec. Errava menys quan, partint de l’informe, especulava l’agència amb el fet que Franco podia concloure que l’assassinat" necessitava "col·locar algú més a la dreta que Fernández-Miranda". El nom de Carlos Arias Navarro no figurava a la seva quiniela.

Amb aquestes anàlisis hores després de l’atemptat, l’antena a Espanya de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units començaria l’emissió d’una sèrie d’informes, llavors secrets o d’alt secret i avui en part desclassificats, per mantenir Nixon, la diplomàcia i el Pentàgon al dia dels canvis en aquesta punta d’Europa.

Aquell mateix dia, el 21 de desembre, la CIA, sota el qualificatiu de top secret, va enviar al Departament d’Estat a Washington un Butlletí central d’intel·ligència amb només quatre capítols: un dedicat a una futura visita del mandatari rusLeonid Bréjnev a Cuba, un altre a la lluita de la junta militar xilena "contra el terrorisme", un altre sobre possible nacionalització del petroli al Zaire i un altre, en realitat el segon, titulat Spain: Killing of prime minister Blanco confuses succession question.

Segons analitzava la CIA, en aquell moment Franco tenia dues opcions: reassumir el càrrec de president del Govern o designar un militar, el general Manuel Díez Alegría, cap de l’Estat major, mentre "l’altra part del pla de successió de Franco es manté intacte". "El príncep Joan Carles, que Franco va nomenar el 1969 com a rei designat, està encara previst per esdevenir cap de l’Estat quan Franco mori o sigui incapacitat", apuntava.

El 31 de desembre, la CIA ja parla d’"els assassins, que el Govern central ha identificat com a membres d’ETA", que descriu com a "ilegal terrorist basque organization". Ho fa en un Butlletí central d’intel·ligència en el qual apareix la figura d’Arias Navarro, el ministre de l’Interior que Franco havia elegit per succeir Carrero Blanco. "Arias té reputació de dur, llaurada entre el 1957 i el 1965, quan va ser cap dels serveis de seguretat d’Espanya, i és també conegut per la seva completa lleialtat a Franco", deia l’informe. Aquesta elecció de Franco era interpretada aquell dia per la CIA com un "èmfasi incrementat" del franquisme "en la llei i l’ordre després de l’assassinat del predecessor d’Arias".

El 9 de juny de 1973, els informes de la CIA van dedicar semblant espai al nomenament de Carrero Blanco com a president del Govern. "Carrero, un ultraconservador i pròxim confident de Franco, està dedicat a la preservació de l’statu quo –deia el Central Intelligence Bulletin elevat al Departament d’Estat. Ell és l’instigador principal de les incrementades mesures de seguretat contra els que intenten protestar contra les injustícies a Espanya".

"Més dretans"

Carrero, ja president, "probablement situarà més dretans en el Gabinet", apostava la CIA en un informe del mateix dia, aquest elevat a Nixon. La figura de Carrero Blanco apareixia amb assiduïtat als papers de l’oficina espanyola de la CIA, i quan encara faltava per a la seva mort. El 31 de maig de 1968, un special report afegit al sumari setmanal secret que enviava la CIA als seus directius va estar dedicat completament a Espanya. Current internal problems of the Spanish Government, es titulava. I feia a la seva coberta un avís exprés que la informació no podia ser compartida amb autoritats estrangeres.

L’informe de la intel·ligència nord-americana venia a alertar d’un possible cop d’Estat a Espanya, que es donaria de manera preventiva per controlar la successió del dictador Franco. En aquesta situació, el Govern "captiu del seu avorriment davant qualsevol canvi que pogués debilitar el seu control", s’havia "mostrat", assenyalaven els papers, "rígid davant les peticions de reforma de grups estudiantils i laborals".

Però aquesta demanda social creixia, i "el vicepresident Carrero Blanco" havia "emès una severa advertència que, si fos necessari, s’utilitzarien les forces armades per sufocar qualsevol intent d’alterar el sistema polític". Era una de les primeres vegades que Carrero figurava en un informe especial de la CIA.