PSOE, Junts i ERC acorden modificar la referència al terrorisme de la llei d'amnistia

Junts, ERC i el PSOE han assolit un acord per aprovar dues esmenes transaccionals que milloren la llei d'amnistia en el blindatge dels imputats dels CDR i el Tsunami, segons han explicat aquestes formacions. Els tres grups signen una esmena transaccional –a la que s'afegeixen també Sumar, PNB, Bildu i BNG- que delimita que el delicte de terrorisme queda exclòs de l'amnistia "sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagi causat violacions greus de drets humans, en particular les previstes a l'article 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, i el dret internacional humanitari". La modificació quedarà incorporada al dictamen de la comissió que s'aprova avui i es vota dimarts que ve al ple del Congrés.

El desacord de la setmana passada, en què ERC i Junts van presentar esmenes per separat i el PSOE només va obrir la porta a modificacions "tècniques", ha quedat superat aquest dimarts.

La comissió s'ha iniciat amb un acord entre el PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu i BNG per transaccionar dues modificacions del text. Una en la qüestió nuclear per a les formacions independentistes, el punt de la llei que exclou el terrorisme de l'amnistia.

L'objectiu de les forces independentistes és evitar que la maniobra del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón d'investigar els CDR i membres del Tsunami per terrorisme impedeixi que aquests es puguin acollir a l'amnistia.

Aquesta esmena, a la que s'han afegit Sumar, PNB, Bildu i BNG, modifica les exclusions, l'article 2 de la norma, que fins ara deixava fora els delictes de terrorisme sense aprofundir en el que es considerava aquest delicte.

Estableix que queden exclosos de l'amnistia els actes tipificats com a delictes de terrorisme, però afegeix que això serà "sempre i quan" i "de forma manifesta i amb intenció directa" hagin causat "violacions greus dels drets humans". També elimina el requisit que existeixi una sentència ferma per poder fer aquesta exclusió.

L'esmena assenyala que queden exclosos els delictes de terrorisme quan es donin aquestes condicions de violacions greus dels drets humans, "en particular" les conductes previstes als articles 2 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, sobre tortures i intenció directa de mort.

La segona esmena pactada pel PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG clarifica l'obligació d'aturar les causes contra els imputats del procés i la "immediata posada en llibertat de les persones beneficiades per l'amnistia".

També estableix que els jutges hauran d'aixecar qualsevol mesura cautelar que hagi adoptat per les accions incloses en l'amnistia. "L'òrgan judicial procedirà a deixar sense efecte les ordres de cerca i captura i ingrés a la presó de persones a les quals resulti l'aplicació de l'amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció".

Afegeix que la suspensió de les causes no impedirà l'aixecament de les mesures cautelars que els jutges hagin adoptat anteriorment, i els magistrats hauran de "donar per finalitzada l'execució de totes les penes privatives de llibertat, de drets i les multes".

Junts i ERC han estat capaços també de presentar una esmena conjunta que encara va més enllà en aquest blindatge i que, de moment, el PSOE no accepta. L'esmena arribarà viva al ple del dia 30.

L'aprovació del dictamen de la Comissió de Justícia d'aquest dimarts és el pas previ a l'aprovació definitiva de la llei per part del Congrés dels Diputats el pròxim 30 de gener. Previsiblement, el text prosperarà amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu i el BNG, 178 vots.

Un cop acabat el tràmit al Congrés, el Senat disposa d'un màxim de dos mesos per rebutjar –amb la majoria absoluta del PP- la llei d'amnistia, de manera que el text tornarà al Congrés previsiblement al mes d'abril, on quedarà aprovada i llesta per a ser publicada al BOE.