El president nord-americà, Joe Biden, ha demanat als seus ciutadans abandonar «ara» Ucraïna per l’amenaça d’una invasió de Rússia, que ha iniciat maniobres militars conjuntes amb Bielorússia en territori d'aquest país tot i els esforços diplomàtics europeus.
«Els ciutadans nord-americans haurien de marxar ara [...] Els esdeveniments es podrien accelerar ràpidament», ha afirmat Biden en una entrevista a l'NBC News alertant del poder de l’Exèrcit rus, amb més de 100.000 soldats desplegats a les fronteres amb Ucraïna.
El mandatari nord-americà, no obstant, ha descartat novament l’enviament de soldats a Ucraïna, ni tan sols per evacuar els seus ciutadans en cas d’invasió. Això seria «una guerra mundial. Quan els nord-americans i els russos comencen a disparar-se, estem en un món molt diferent», ha assegurat Biden.
Esperança diluïda
L’entrevista s'ha emès després de l’inici d’unes importants maniobres conjuntes dels exèrcits rus i bielorús a les portes d’Ucraïna que han enterbolit els incipients senyals d’esperança després de setmanes d’intensos esforços diplomàtics a Europa. Aquests exercicis, concentrats especialment a la regió bielorussa de Brest, limítrof amb Ucraïna, impliquen el desplegament de míssils i armament pesant i, segons els Estats Units, de 30.000 soldats russos addicionals.
L’OTAN ha assegurat que tots aquests moviments ens fan entrar en «un moment perillós per a la seguretat a Europa», que viu l'episodi de més tensió des de la Guerra Freda. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha acusat Moscou d’exercir una «pressió psicològica» sobre l’antiga república soviètica, ara inclinada cap a Occident.
Maniobres de defensa, segons Moscou
Els líders europeus han entrat en un frenesí diplomàtic les darreres setmanes per mirar de desactivar la crisi, incloent-hi visites a Moscou del president francès, Emmanuel Macron, i pròximament del canceller alemany, Olaf Scholz. El nou dirigent germànic es va reunir amb els líders dels països bàltics aquest dijous i va advertir Rússia de «no subestimar la unitat i la determinació com a membre de la Unió Europea i aliat de l’OTAN».
En un intent d’evitar «incidents desafortunats», el cap d’Estat Major nord-americà, el general Mark Milley, va mantenir una inhabitual conversa amb el seu homòleg bielorús, el general Víktor Goulevitx, segons el Pentàgon.
El ministre rus de Defensa insisteix que els exercicis se centraren a «suprimir i repel·lir agressions externes» i el Kremlin ha promès que les tropes serien repatriades una vegada acabin les maniobres, previstes fins al 20 de febrer.
A més de les maniobres a Bielorússia i el desplegament a la frontera ucraïnesa, Rússia ha desplegat sis vaixells de guerra al mar Negre i el mar d’Azov a través del Bòsfor per a uns exercicis navals. Davant la indignació europea, el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, ha qualificat d’«incomprensible» la seva preocupació per aquests exercicis i ha alertat que «ultimàtums i amenaces no porten enlloc».
Lavrov ha rebut a Moscou la seva homòloga britànica, Liz Truss, que ha demanat la retirada de les tropes russes de la frontera ucraïnesa. L’ofensiva diplomàtica de Londres s'ha completat amb la visita del primer ministre Boris Johnson a l’OTAN i a Polònia. Johnson ha insistit a Putin que cal participar «en la desescalada».
