Mor el capo italià Matteo Messina Denaro a causa d'un càncer de còlon

La seva activitat delictiva es remunta a la dècada dels vuitanta, quan no havia complert 30 anys

El comandant dels Carabinieri, el general Pasquale Angelosanto, amb la imatge de fons del capo italià Matteo Messina Denaro

El comandant dels Carabinieri, el general Pasquale Angelosanto, amb la imatge de fons del capo italià Matteo Messina Denaro / ep

EP

El capo italià Matteo Messina Denaro ha mort aquest dilluns a l'hospital de San Salvatore a la ciutat de L'Aquila, al centre del país, a causa d'un càncer de còlon i vuit mesos després de ser detingut. La seva salut es va deteriorar fa un mes després de dues operacions i, a més de trobar-se sedat des de fa uns dies, les visites familiars havien estat suspeses, segons ha publicat la televisió estatal italiana Rai.

Messina Denaro va ser, fins a la seva detenció el passat mes de gener, un dels últims grans padrins de la Cosa Nostra i pròfug de la justícia des de feia tres dècades. Des del seu arrest havia estat interrogat pels fiscals de Palerm en nombroses ocasions, si bé en cap moment va arribar a col·laborar.

"No vull ser un superhome, ni tan sols arrogant; em vau agafar per la meva malaltia", va arribar a declarar el capo italià durant un dels interrogatoris, en referència al fet que la seva detenció es va produir després que va acudir amb un nom fals a la clínica La Maddalena per rebre tractament contra el càncer.

La seva activitat delictiva es remunta a la dècada dels vuitanta, quan no havia complert 30 anys, i va marcar algunes zones del país durant dècades, per la qual cosa la justícia el va condemnar a dues cadenes perpètues. L'última deriva de la seva connexió amb els assassinats el 1992 dels jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, en dues tragèdies històriques de la lluita de les autoritats italianes contra el crim organitzat durant la dècada dels noranta.

Malgrat que aquesta condemna subratlla que el mafiós no va tenir cap paper en l'execució dels atemptats que van acabar amb la vida dels jutges --les massacres de Capaci i Via D'Amelio--, sí que conclou que el mafiós va oferir ajuda per vigilar els magistrats en el moment en què el gran responsable dels atacs, Salvatore Riina, va decidir posar en marxa les operacions.