El Japó afirma que la seva missió ha arribat a la Lluna però admet problemes tècnics preocupants

El Japó afirma que ha aconseguit que la seva primera missió lunar aterrés amb èxit. Però l'assoliment arriba envoltat de moltes (potser massa) incògnites per començar amb la celebració. Segons expliquen des de l'agència espacial japonesa (JAXA), la missió SLIM ('Smart Lander for Investigating Moon') ha aconseguit arribar sense problemes sobre la superfície lunar. Però poc després d'assolir aquesta fita, una anomalia encara no identificada ha provocat complicacions als panells solars de la nau i ha entorpit les comunicacions. Els responsables de la missió afirmen que continuen "recopilant dades" per entendre què ha passat. De moment, el mòdul espacial funcionarà amb les bateries de reserva. Queda el dubte de si, després d'aquest contratemps, es pot considerar que el Japó ha entrat en l'elit dels països que han aterrat amb èxit en la Lluna.

La missió SLIM va enlairar-se el setembre de l'any passat des del centre espacial japonès de Tanegashima. Durant diversos mesos, aquesta missió va vagar per l'espai. El dia de Nadal va aconseguir, per fi, inserir-se correctament en l'òrbita lunar. I després de diverses setmanes sobrevolant la seva superfície, a mitjan gener, els responsables de la missió van afirmar que, per fi, estaven en condicions òptimes per intentar un aterratge de precisió en un cràter situat en el sud-est de la cara visible de la Lluna. Tot apunta al fet que el recorregut de la missió ha transcorregut amb èxit fins que, al final, alguna cosa ha fallat.

Encara no s'ha esclarit si l'avaria als panells solars és un problema estructural que venia des de la Terra. Tampoc se sap si la maquinària es podia haver espatllat durant el procés d'aterratge. Diversos portaveus de l'agència espacial japonesa han comparegut aquest divendres en una roda de premsa per explicar que, ara com ara, continuen rebent dades del seu mòdul lunar i que estan centrats a analitzar tota la informació disponible per entendre l'ocorregut i, eventualment, veure si és possible esmenar l'error. Encara no és clar si serà possible arreglar l'avaria, però, en cas contrari, la missió tindria les hores comptades.

Fins ara, els únics quatre països que han pogut aterrar amb èxit en la Lluna són els Estats Units, la Unió Soviètica, la Xina i, més recentment, l'Índia. Hi ha qui considera que, malgrat els contratemps, el Japó pot considerar-se com el cinquè país a aconseguir-lo. Però també hi ha veus una mica més escèptiques que dubten de si és correcte atribuir aquesta fita a la missió japonesa. El debat està servit.

Objectius científics

La missió japonesa aspirava a desplegar una sèrie d'instruments científics que permetessin entendre millor la composició de la superfície lunar. D'una banda, SLIM volia fer servir una càmera molt potent per analitzar com la llum solar es reflecteix a les roques pròximes i, a partir d'aquí, entendre de quin tipus de materials estan formades. D'altra banda, la missió també volia posar sobre la Lluna dos robots petits dissenyats per explorar la superfície del cràter. El primer, LEV1, s'havia de dedicar a fotografiar l'entorn i a prendre mesures de radiació, temperatura i inclinació del terreny. I el segon, LEV2, havia de recopilar tota la informació possible sobre la superfície lunar.

Aquests projectes lunars havien de tenir una vida breu però intensa. SLIM havia de fer la feina abans que es fes fosc a la seva regió. És a dir, en tan sols un dia lunar (encara que, per sort, en termes terrestres això equivalia a unes dues setmanes). Després d'aquest moment s'esperava que el fred extrem, amb temperatures inferiors als -130 graus centígrads, hagués deixat sense funcionament tots els instruments a bord. El temps d'acció dels acompanyants robòtics d'aquesta missió, per part seva, era d'entre quaranta minuts i dues hores.

Embussos lunars

La del Japó és una de les moltes missions lunars previstes per aquest 2024. Tant és així que hi ha fins i tot qui fa broma dient que en els pròxims mesos tindrem 'embussos' a la Lluna. Fa tan sols uns dies, per exemple, enlairava el projecte 'Pelegrino', que aspirava a convertir-se en la primera nau privada a posar-se sobre la superfície de la Lluna però que, finalment, després d'un problema tècnic va haver d'abandonar el seu objectiu i va acabar desintegrant-se a l'atmosfera terrestre.

En els pròxims mesos s'espera l'enlairament de diverses missions robòtiques liderades per l'Índia, la Xina i els Estats Units. Entre les més esperades destaca la missió xinesa Chang'e-6, que incorporarà un petit orbitador dissenyat pel Pakistan, rumb a la cara oculta de la Lluna. La NASA, per part seva, ha anunciat que el segon vol del seu programa lunar Artemis, el més ambiciós fins a la data, es retarda almenys un any pel que, almenys ara com ara, no hi haurà missions tripulades a la Lluna en l'horitzó pròxim.