La Fiscalia Europea ha investigat fraus a l'Estat per 321,7 milions d'euros el 2023

La Fiscalia Europea (EPPO, per les seves sigles en anglès) va investigar fraus a l'Estat per valor de 321,7 milions d'euros l'any 2023, gairebé el doble que l'any passat (169,8 milions d'euros). Així ho indica l'informe anual de l'organisme publicat aquest divendres, el qual xifra en 47 el nombre d'investigacions actives a Espanya (el 2022 n'hi havia 42). En la mateixa línia, l'EPPO situa la quantitat defraudada al conjunt de la UE en 19.200 milions d'euros l'any 2023, un 36% en termes interanuals. Segons la fiscalia, l'increment respon a una millora en els nivells de detecció de frau als estats membres, però també a una major presència de grups criminals organitzats que busquen beneficiar-se en el repartiment del pressupost comunitari.

A l'Estat, el tipus de frau més comú va ser aquell vinculat en despeses no relatives a la contractació pública, que representa un 42% dels casos investigats. També destaquen les inspeccions relacionades amb la contractació pública (13%), el frau en ingressos de l'IVA (11%), contra organitzacions delictives (10%) i el blanqueig de capitals (9%).

Per àmbits d'actuació, la gran majoria d'investigacions corresponen a programes de desenvolupament agrícola i rural, tot i que també s'han detectat alguns casos de frau en programes regionals i urbans, de cooperació internacional o d'ocupació, entre d'altres.

Pel que fa a l'origen de les denúncies, de les 55 que la Fiscalia Europea va rebre l'any 2023 des de l'Estat, un total de 32 provenien de les autoritats nacionals. Quant a la resta, 13 van sorgir d'agències i institucions europees, mentre que les altres 10 eren el resultat d'avisos de particulars.

Arran de les investigacions obertes el darrer exercici, l'EPPO té embargats de forma preventiva 126,6 milions d'euros a l'Estat, una xifra àmpliament superior als 3,7 milions d'euros de l'any passat.

Dades europees

Al conjunt de la UE, l'any 2023 hi havia 1.972 investigacions actives, un 77% més en termes interanuals. D'aquestes, un total de 1.371 eren noves, un 58% més que l'any passat.

Quant a la congelació d'actius de forma preventiva, la xifra es va multiplicar per quatre, passant dels 359,1 milions d'euros el 2022 als més de 1.500 milions actuals.

Segons ha indicat la Fiscalia Europea en un comunicat, si bé la detecció de frau ha millorat considerablement al llarg de l'últim exercici, els casos detectats "encara representen només una petita fracció dels beneficis il·lícits de les xarxes criminals". L'EPPO estima que les pèrdues per frau a la Unió es poden situar en els "centenars de milions anuals" i defensa que el bon funcionament de l'oficina és "fonamental per l'interès econòmic i la seguretat interna".