Els ajuntaments de la Catalunya Central estan fent els deures, i a poc a poc es van traient del damunt un dels principals llastos que arrossegaven històricament, el de l'endeutament bancari. El cost del retorn d'operacions de crèdit per part de les administracions locals continua suposant un volum important, però l'evolució que ha seguit en els últims anys posa de manifest que s'ha alleugerit càrrega, i molta.

Segons les últimes dades oficials que ha fet públiques el ministeri d'Hisenda, corresponents al tancament del 2017, els 162 ajuntaments de la l'àrea d'influència de Regió7 devien als bancs un total de 220.673.000 euros. Una xifra que d'entrada es pot interpretar com a elevada, però que cal contextualitzar en els precedents. Una evolució que evidencia que les administracions locals s'han hagut d'estrènyer el cinturó en els darrers anys.

Així ho demostren les darreres xifres oficials de l'anomenat deute viu municipal. Aquests 220 milions suposen a la pràctica una reducció del 12,3% (31 milions d'euros) respecte a l'any anterior (2016), gairebé idèntica a la que hi havia hagut un any abans.

Però si encara ampliem una mica més el focus veurem que aquesta reducció és més que notable. El 2011, aquests mateixos 162 consistoris devien als bancs 108 milions més que ara (328 milions en total). En sis anys la rebaixa del deute bancari dels nostres ajuntaments ha estat d'un terç.

Si fem una anàlisi més detallada de les dades que poden veure en el quadre adjunt, municipi per municipi de cadascuna de les comarques, podem observar que en xifres absolutes les capitals estarien clarament al capdavant de la llista. I és que entre Manresa, Berga, Igualada, Solsona, Puigcerdà, Moià i la Seu d'Urgell sumen dues terceres parts del deute financer de tots els ajuntaments de les nostres comarques. Exactament, 141 milions d'euros.

Un segon nivell d'anàlisi és el del deute per habitant de cadascun dels consistoris, que ens dona un resultat a la part alta que es repeteix des de fa gairebé una dècada. Sota aquest paràmetre, hi ha al capdavant tres poblacions molt petites, de menys de 300 habitants: Aguilar de Segarra (Bages), Pujalt (Anoia) i Capolat (Berguedà).

En tots tres casos responen a una inversió puntual feta fa anys enrere i per la qual van recórrer al crèdit, però que amb la referència poblacional s'accentuen pel fet de ser municipis amb un nombre molt baix d'empadronats.

Aguilar de Segarra fins i tot va arribar a constar com el segon més endeutat de tot l'Estat en el tancament del 2012. Una circumstància amb una justificació molt concreta, que aquest diari ja ha explicat anteriors vegades. El motiu d'aquest endeutament en una població que ara té 263 habitants és el crèdit de 2,2 milions que el consistori va demanar el 2008 per construir un camp fotovoltaic de 48 plaques solars. Com que es tracta d'un parc municipal, el consistori no interpreta la xifra com un deute sinó com una inversió que es va finançant ella mateixa, tenint en compte els ingressos que genera. Amb aquests diners es fa el manteniment de la instal·lació, es va retornant el deute, i encara queden beneficis.