Sant Fruitós de Bages va celebrar ahir la seva Festa de l'Arròs amb una jornada molt participativa i amb un propòsit per a la propera edició: estudiar si es podrien encabir més colles participants al concurs d'arrossos, que ara en són una vintena. L'Ajuntament va fixar un màxim de vint colles perquè l'espai on té lloc cada any la gran arrossada, la zona del Bosquet, no pot acollir més taules.

Enguany s'han apuntat colles noves i n'hi ha hagut algunes, les que han anat a última hora, que ja no han pogut participar al concurs. El regidor de Cultura i Festes, Xavier Racero, va explicar ahir a aquest diari que de cara a l'any que ve l'Ajuntament estudiarà recol·locar els participants perquè n'hi pugui haver més, i també valorarà si cal introduir canvis pel que fa al jurat del concurs, ja que «és complicat tastar i posar nota a tants arrossos». Segons Racero, ahir va haver-hi el 25% més de gent a la Festa de l'Arròs que l'any passat: «Hem repartit els mateixos plats i hi havia les mateixes colles, però cada una ha portat més gent que l'any passat», va destacar.

335 kg d'arròs

Ahir a l'hora de dinar es van repartir 3.200 racions d'arròs -les mateixes que l'any passat-, per a les quals es van utilitzar, per exemple, 335 kg d'arròs, 250 kg de sípia, 200 kg de ceba o 50 litres d'oli; i més de 700 racions elaborades per les colles que van participar al concurs. En total, unes 4.000 persones van degustar les diverses maneres de cuinar aquest aliment que es van exhibir al llarg de la jornada. Per poder cuinar les 3.200 racions que es van repartir gratuïtament (calia tenir tiquet) van treballar una quarantena de voluntaris de l'entitat Cuiners de l'Arròs, encarregats de preparar el menjar d'una de les festes més emblemàtiques de Sant Fruitós.

Els guanyadors del concurs van ser Miquel Perramon pel millor arròs, fet amb rossinyols, foie i amb gust de romaní; el premi a la proposta més original se'l va endur Jesús Vidal, que va cuinar un arròs negre amb closques; i el guanyador a la millor presentació va ser Alonso Molina amb el seu arròs d'alta muntanya amb llenegues, ceps i carlets vermells.

La recuperació de l'antic Ball del Puro, a càrrec de l'entitat local Som Riu d'Or, també va tenir molt bona acollida. L'estona d'aquest ball, que es feia després de dinar, era l'única en què les dones podien fumar i no ser mal vistes.