Després de tres mesos pràcticament sense turistes, Montserrat va recuperant a poc a poc l'activitat, però encara a mig gas, amb estrictes mesures de seguretat, i amb absència de turistes estrangers. Com a mínim aquest és l'aspecte que presentava ahir l'entorn del monestir, justament el dia que es reobrien els accessos amb l'aeri i amb el cremallera, i alguns serveis fins ara tancats, si bé la majoria dels prop de 1.900 visitants hi van pujar amb cotxe.
Sant Joan sol ser una jornada de poca afluència a Montserrat, però les circumstàncies actuals per la pandèmia s'han notat, i ahir va quedar lluny de les 9.000 persones que van visitar el santuari ara fa un any. Una diferència que no sorprèn, i les xifres d'ahir ja eren les esperades, entre altres coses pel fet que l'obertura de fronteres és massa recent i encara no hi ha turistes estrangers, apuntava Xavier Aparicio, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que confia que hi haurà una recuperació, però igualment pronostica una afluència al voltant del 40 % respecte de la d'altres estius. I és que, en aquesta època, el turisme estranger suposa la meitat del total, i ahir era pràcticament inapreciable.
Les dates ho constaten. Sense comptar els que van pujar a Montserrat a peu o en bicicleta, ahir unes 1.400 persones van accedir fins al monestir amb cotxe, que és el mitjà de transport més utilitzat pel visitant local, mentre que 290 ho van fer amb el cremallera i 142 amb l'aeri, segons fonts de FGC i del propi monestir (el funicular de Sant Joan va registrar 213 passatgers). Les xifres són semblants a les del cap de setmana passat, quan només s'hi podia accedir amb cotxe.
Més serveis, però no tots
Més enllà dels accessos amb transport públic, la Diada de Sant Joan va servir d'obertura oficial dels serveis a l'entorn del monestir, si bé encara n'hi ha de tancats que s'aniran restablint de forma esglaonada a mesura que es vagin relaxant les restriccions i pugin més turistes. La basílica i el cambril ja obrien, però ahir van recuperar l'horari habitual, i també es va ampliar el de la botiga de queviures. També van obrir portes l'espai audiovisual i la llibreria i el bar La Plaça, però, en canvi, continuen tancats la botiga de records, la cafeteria de l'entrada, l'edifici del Mirador, l'hotel i el museu.
La basílica va ser dels espais més concorreguts, amb un degoteig constant de visites però sense cues destacables tot i els restriccions de l'aforament. A la basílica es permetia una ocupació màxima del 75 % (unes 270 persones assegudes), però no hi va haver complicacions. A la 1 hi havien entrat prop de 900 persones, força menys del que és habitual per l'època, segons els responsables que hi havia a l'entrada. La missa conventual va omplir, però sense problemes, mantenint el distanciament mínim d'1,5 metres, amb mascareta, i amb el rentat de mans previ a l'entrada.
Precisament, a la missa havia assistit un dels pocs grups que ahir va visitar Montserrat, i no d'estrangers (que són els que més hi pugen en grup), sinó de Santpedor. Es tracta de Joan Prat i Lluïsa Lladó, que van voler celebrar els 50 anys de casats Montsertat com ja havien planejat el gener.
Al cambril, l'accés també es controlava amb concentracions màximes de 40 persones, i sense possibilitat de besar ni tocar la Moreneta. A l'exterior es van formar algunes cues, però de forma puntual.
Tornen les parades de mató
Després de tres mesos, Montser-rat també va recuperar ahir les parades de formatges i matons que exposen els seus productes prop del pàrquing. N'hi havia una desena, gairebé totes les que es munten habitualment, però ni de bon tros no hi havia els mateixos clients. «Sant Joan ja sol ser un dia fluix,» apuntaven Ramon Soler i la seva filla Maria, de la Formatgeria Cal Pujolet de Marganell, però no pas com aquest «perquè no hi ha estrangers i això es nota amb el nivell de vendes», explicaven. A pocs metres, Juan Japón, de la Masia Cal Santamaria, també de Marganell, explicava que «vivim força del que ens compren els estrangers» que visiten Montserrat, «i avui n'han vingut quatre de comptats perquè tenen la casa aquí». De totes maneres, confien que les vendes aniran remuntant.
Poc estranger, i ara de Catalunya
Ahir a Montserrat se sentia parlar poc en alguna llengua estrangera, i qui ho feia, solia ser algú que ara viu a Catalunya.
Rory Russell és anglès, però ahir va visitar Montserrat amb una colla d'amics dels Estats Units, Hong Kong i Romania que viuen a Barcelona des de l'estiu passat, on estudien junts. La majoria no havien estat mai a Montserrat, i ahir van aprofitar que era festiu per pujar-hi amb l'aeri, conscients que era el primer dia que el posaven en marxa.
En canvi, Christian Rossi i Liliana Cunha no sabien que ahir era la data oficial de reobertura de Montserrat, però tampoc no depenien del transport perquè van pujar des de Barcelona en bicicleta. Ell italià i ella portuguesa, viuen a la capital catalana, i van aprofitar «la ressaca de la gent» després de la revetlla per visitar Montserrat sense tantes aglomeracions. El mateix deien Jane Abril i la seva família, originaris de Filipines però que ja fa deu anys que viuen a Barcelona.
L'esperança de trobar-hi poca gent va ser un dels motius que ahir va portar a Montserrat bona part dels turistes que hi van pujar. «Feia més de 20 anys que no veníem perquè ens frenava l'aglomeració de gent. Vam veure que avui reobrien el cremallera i a última hora ens vam decidir», explicaven Cristina Larroy i Jordi Pons, un matrimoni de Barcelona. Els germans Jordi i Xavier Blanchart, de Mataró, també hi van anar amb la família. Ahir van optar pel cremallera, i no per l'aeri com altres vegades, «perquè hem pensat que no estaríem tan apretats».
