Els alliberaments domèstics d’espècies exòtiques de peixos, crancs, o amfibis, que es fan de forma il·legal en parcs naturals com el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, posa en alerta científics, investigadors i gestors d’aquests entorns pels danys que això ocasiona en la biodiversitat.

Els carpins daurats i els tritons alpins, per exemple, són dues espècies invasores. Viuen en terraris i peixeres de particulars, però també s’estan propagant en basses de parcs naturals que gestiona la Diputació de Barcelona, fruit d’alliberaments que hi fa gent que els tenia a casa. Aquest fet impacta directament en l’hàbitat de les espècies autòctones i es perd biodiversitat. Ho han constatat tècnics de l’ens i investigadors de la Societat Catalana d’Herpetologia, que estan fent un seguiment dels amfibis en aquests ambients lacustres. Alerten que aquests alliberaments tiren per terra anys de feina ambiental i recursos públics que es podrien destinar en la gestió i millora dels espais. Uns esforços econòmics que han crescut en els últims anys.

La pèrdua de diversitat d’espècies és un dels principals problemes d’aquests alliberaments en plena natura. Una problemàtica que els investigadors de la Societat Catalana d’Herpetologia han constatat sobre el terreny. «En aquesta bassa, per exemple, hi hauria d’haver sis espècies d’amfibis. Però què passa? Que només n’hi ha una, el gripau comú, que és capaç d’aguantar la pressió depredadora» d’exemplars com el cranc americà o els carpins, coneguts popularment com a peixos de colors, explica el biòleg Eudald Pujol. I és que, les espècies invasores no només són competència directa amb exemplars autòctons, que lluiten pel mateix aliment, sinó que també depreden les seves larves i poden transmetre malalties mortals. Ha passat a Bèlgica on «gairebé han desaparegut les salamandres a causa d’aquest fenomen», alerta Daniel Pons, tècnic de conservació del parc natural de Sant Llorenç del Munt, un dels afectats per aquests alliberaments.