El grup d’ucraïnians de Sant Joan de Vilatorrada concentra bona part de la recollida de roba, aliments i medicaments que s’està fent a la comarca del Bages. La seva feina ha transcendit els límits de l’associació Ucraïna al cor i del mateix municipi de Sant Joan. Ara ja hi ha una desena de poblacions del Bages i alguna empresa de Berga, com Liven, que organitzen recollides de manera coordinada amb Sant Joan.

Svitlana Hladiy, presidenta de l’associació Ucraïna al cor, explicava ahir que s’havien sumat a la recollida de material sanitari, medicaments i aliments poblacions com Súria,Navarcles, el Pont de Vilomara, Santpedor, Castellbell i el Vilar, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Rajadell i Callús. I que també rebien ajut de l’empresa Liven de Berga i d’alguna persona particular. La proximitat de Sant Joan i Manresa ha fet que «moltes persones» de la capital del Bages també els hagin fet arribar l’ajut, segons explicava ahir Svitlana Hlady. De moment, no s’ha organitzat un gran punt de recollida a Manresa, però apareixen els primers moviments a través de la parròquia del Poble Nou de la ciutat. Els de Solsona, on també es fa recollida, es coordinen directament amb Guissona, on hi ha una de les concentracions d’ucraïnesos més importants de Catalunya. Superen el miler i és la més gran després dels que viuen a Barcelona.

El grup d’ucraïnesos de Manresa té pendent de parlar amb l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, o amb algun dels regidors municipi per parlar de la situació que estan vivint i, també, abordar si es pot coordinar col·laboracions i ajudes.

Dimarts no va sortir cap furgoneta des de Sant Joan de Vilatorada, però ahir, al local que els ha cedit l’Ajuntament de Sant Joan hi havia caixes i caixes per carregar. Van sortir altra cop furgonetes cap a la frontera.

Enmig de la tragèdia que viu el poble ucraïnès hi ha algun moment per compartir alguna notícia positiva per a les comunitats catalanes. Svitlana Hlady explicava amb satisfacció que els conductors del primer comboi que va sortir dilluns rumb a Polònia ahir ja havien arribat a la frontera i el primer material que van recollir ja havia estat traspassat als camions de l’ONG que l’ha d’introduir al seu país. A part del menjar, la roba d’abric i els aliments, els ucraïnesos del Bages també han recollit diners, molts aportats per les pròpies famílies que viuen a Catalunya. Aquests fons, serveixen, entre d’altres coses, per poder omplir els dipòsits de les furgonetes.

Entre les mostres de solidaritat, Svitlana Hlady comentava el cas de l’empresa d’alimentació Liven, amb seus a Berga i Puig-reig, des d’on també es feien aportacions. O el d’una persona de Manresa que ha posat a disposició dels ucraïnesos la seva pròpia furgoneta i ell mateix per fer recorreguts de Sant Joan fins a la frontera de Polònia amb Ucraïna.

Des de Sant Joan van sortint, pràcticament cada dia, furgonetes cap a un dels punts de frontera d’Ucraïna i Polònia. Aquí, s’intercanvien els paquets que arriben de Catalunya de la furgoneta cap a un camió que coordina una ONG ucraïnesa que ofereix ajuda a les persones de l’interior del país que ho necessiten per la situació de guerra, perquè estan ocupats en la resistència o perquè estan amagats espantats pels atacs de les tropes i els bombardejos russos.

Els ucraïnesos que surten des de Sant Joan (o des de qualsevol altre punt per anar a la zona d’Ucraïna) no poden passar la frontera perquè automàticament quedarien a disposició de l’exèrcit del seu país. La manera de poder més servei, de poder fer més viatges, és aquest sistema de fer el traspàs de material a la frontera. També per l’organització del repartiment els va millor d’aquesta manera.

De moment, Hlady explica que el grup de Sant Joan ha decidit que mentre hi hagi un bon ritme de recollida i recursos econòmics per fer benzina aniran sols. si més endavant cal concentrar i coordinar-se amb altres grups de Catalunya ja ho faran.

El conflicte armat, però, continua preocupant i molt a la comunitat ucraïnesa catalana. A Hlady li canvia la veu cada cop que parla del seu país. És una reacció d’incomprensió per la violència de l’atac i per la destrucció que està provocant. «Encara no ens havíem arribat a aixecar des del referèndum d’independència del 1991», explica, i ara veu amb molta preocupació com es podrà tornar a viure al seu país si continua la devastació que està practicant Vladímir Putin, el president rus, amb el seu exèrcit.

Admet que hi ha problemes a la zona del Donbass, que hi havia enfrontaments puntuals entre grups russos i ucraïnesos, però res a veure amb l’ocupació violenta que està duent a terme Moscou.

La comunitat russa del Bages, la majoria pro Putin, opta per la discreció

Els ciutadans russos establerts a Manresa i el Bages opten per no opinar sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna. Ni de forma anònima. Per por. Perquè l’opinió pública s’ha posicionat obertament al costat dels ucraïnesos i perquè, sense dir-ho obertament, la majoria són pro Putin. Davant d’això opten per passar desapercebuts. Els incomoda parlar-ne.

En una guerra tothom hi surt perdent, afirmen ciutadans russos amb qui ha parlat aquest diari. Asseguren que hi ha morts als dos bàndols, i que el conflicte no ve d’ara, sinó de lluny, en referència als problemes a la zona pro russa del Donbass . També coincideixen a dir que els mitjans de comunicació occidentals, els de Catalunya inclosos, no expliquen tota la veritat sobre el tema. «No em crec res del que diuen a la televisió», afirma un d’ells, que es refia més de les notícies que li arriben de la família, de Rússia. Comenten que s’ha de deixar passar temps perquè se sàpiga realment què és el que està passant.

L’Ajuntament de Manresa té censats 128 ciutadans russos a la ciutat, segons dades del darrer padró del juny del 2021. D’ucraïnesos n’hi havia 286. A la comarca del Bages no hi ha cap associació que aplegui ciutadans russos, ni tampoc organitzen cap mena d’activitats.

En l’actualitat, a Manresa només hi ha una acadèmia d’idiomes, Madison, que ofereixi classes de rus. Bàsicament estan dirigides a empreses. Altres centres l’han deixat d’ensenyar per manca d’inscripcions.