El cremallera ha captat en vint anys entre el 20% i el 25% del visitant de Montserrat

El tren cremallera de Montserrat compleix exactament aquest diumenge 20 anys de la seva posada en funcionament i ho fa com a servei plenament consolidat i referència per al turista, però evidenciant que la carretera segueix sent clarament el principal mitjà d’accés al monestir. La línia ferroviària (conjuntament amb l’aeri, que enguany ha complert 93 anys) ha tret pressió a l’accés rodat, però malgrat això tres quartes parts dels visitants (i, alguns anys, quatre de cada cinc) segueixen accedint majoritàriament amb vehicle privat, però també amb autocars organitzats, fins al pàrquing de l’entorn del santuari.

En aquests 20 anys de servei, el nou cremallera ha transportat prop de 10 milions de viatgers, d’uns 41 milions de visitants que Montserrat ha rebut al llarg d’aquest temps. Ja en el primer any complet (el 2004) la xifra de captació es va situar per damunt del 20% (23,15% exactament), però a partir d’aquell moment aquest paràmetre va tenir poc creixement, tot i que sí que en el conjunt d’aquestes dues dècades ha tingut augments significatius en xifres absolutes, ja que el nombre global de turistes també hi va créixer notablement abans de la pandèmia.

La franja de major captació es va produir del 2010 als 2014, període en que gairebé tots els anys va transportar un de cada quatre visitants de l’àrea del monestir. Tanmateix, quan va arribar a les seves cotes màximes de viatgers totals va ser durant els tres anys previs a l’impacte de la covid-19. El 2017, 2018 i 2019 (que alhora van ser els de rècord al conjunt del santuari) va superar cada anys els 600.000 viatgers, xifra que només s’havia assolit abans un cop (el 2014) i que a partir de la pandèmia ja no s’ha tornar a abastar, ni de lluny.

El primer cop que el cremallera va trencar la xifra dels 500.000 viatgers en un exercici va ser al quart any de funcionament (2006), i aquest llindar (a banda dels esmentats per damunt dels 600.000) s’ha superat en sis anualitats més.

En els dos anys de màxim impacte de la pandèmia (2020 i 2021) la caiguda no només va ser notable i lògica en xifres absolutes (ho va ser, evidentment, al conjunt del monestir) per les restriccions implantades, sinó també notable en la capacitat de captació sobre els pocs visitants que hi van poder anar. En aquests dos anys el cremallera va transportar un 18% del total de turistes.

Del conjunt de dades d’aquests vint anys en servei del nou tren cremallera cal tenir en compte un parell d’aspectes rellevants. D’una banda, que han estat dues dècades amb dues afectacions importants que han tingut incidència molt directa en la línia. Una, l’esmentat impacte de la pandèmia del Coronavirus, que va obligar a aturar durant mesos el servei i l’activitat turística global. L’altra, els episodis d’importants despreniments de roques i terres que hi va haver a la zona de Degotalls, sobre la carretera d’entrada al santuari i sobre la mateixa línia del cremallera, els anys 2007 i 2008, que van obligar a aturar el servei durant algunes setmanes.

Un segon factor és que el cremallera capta essencialment els visitants del monestir que arriben per un dels vessants del massís (per la banda de Monistrol), mentre que la carretera té captació pels dos costats, ja que s’hi pot accedir des de la C-55 pel Bages i per la carretera B-1121 (la que surt de Monistrol), però també per la banda oest, des de l’A2, pel Bruc i la carretera de can Maçana.

Subscriu-te per seguir llegint