Urbanisme aprova que ICL pugui bombar aigua de la depuradora de Sallent per tractar la sal

ICL Iberpotash aprofitarà part de l’aigua de la depuradora de Sallent per al tractament de la sal que contenen els runams que hi ha en aquest municipi derivada de l’activitat minera, i per a la dissolució d’una part i la seva evacuació a través del futur nou col·lector de salmorres. S’afegirà així a l’ús que també es preveu fer d’una part de l’aigua d’una altra estació, la de Manresa, per a la mateixa finalitat, però en el vessant de Súria, la qual cosa ja s’havia anunciat en el seu moment i formava part del conveni signat l’abril del 2021 per al finançament de la nova canonada.

En la darrera reunió de la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central, aquest organisme va donar llum verd definitiu al projecte en sòl no urbanitzable «per a la instal·lació de sistema de tractament terciari, bombament final i impulsió per a l’aprofitament de l’efluent de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Sallent-Artés per al tractament de la sal». Segons han especificat fonts d’Urbanisme, aquest pas suposa permetre la instal·lació d’una canonada d’impulsió de l’aigua fins a la planta industrial d’Iberpotash a Sallent, «per tal d’aportar aigua urbana depurada» provinent d’aquesta instal·lació, «d’acord amb el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’activitat minera del Bages. Alhora, les mateixes fonts han recordat que aquesta aprovació està subjecta, abans no pugui entrar la instal·lació en funcionament, al fet que la companyia hagi obtingut la corresponent concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El 2020 es va conèixer la intenció de l'empresa ICL de poder disposar d’aigua de depuradores per als seus tractaments de la sal, després de tramitar la petició d'una concessió anual de 6,86 hectòmetres cúbics d'aigua regenerada de l’estació de Manresa, que en aquest cas utilitzaria per a la seva activitat industrial a Súria, tant per als processos de producció com per als d'evacuació de residus salins cap al mar a través del futur nou col·lector de salmorra.

En aquest cas concret, l'estació depuradora d'aigües residuals de la capital del Bages aporta al riu una mitjana anual a l’entorn dels 8,5 hm3 d'aigua que han passat pel procés de tractament i que; per tant, s'afegeixen al cabal global de la conca fluvial Cardener-Llobregat.

L'ACA ha destacat en diverses ocasions que es vetllarà perquè els nivells de la conca siguin els adients, que s'emprendran mesures compensatòries i que, en situacions excepcionals, es preveu que es pugui interrompre temporalment aquesta concessió.

Com es deia, aquesta aigua ha d’anar destinada tant als processos de producció de sal com als d'evacuació de residus salins cap al mar a través del futur nou col·lector de salmorra, derivats en aquest cas de l’explotació i retirada dels runams salins en terme de Sallent. En aquests moments, tal i com ja ha anat explicant aquest diari, ja s’està treballant en el de la Botjosa, i un cop estigui retirat (o cap al final d’aquest) es començarà amb el del Cogulló. En el cas del runam de la Botjosa, l’empresa va concretar recentment que calcula que el pot tenir retirat el 2027.

Aquest dipòsit, ubicat a tocar de l'antiga colònia minera i als peus de la muntanya del Cogulló, es troba inactiu des de principi dels anys 70, quan va tancar definitivament la mina de Sallent, propietat aleshores de l'empresa Potasas Ibéricas i es calcula que conté uns 4 milions de tones de material.

El passat mes de juny es van superar les 550.000 tones extretes de mineral, d’ençà que va iniciar-ne la restauració el 2021, inicialment en fase de proves i ara ja en plena execució. El primer semestre del 2023 es va assolir un ritme constant de retirada durant gairebé cada mes, amb més de 220.000 tones extretes en global.

El mes de màxima extracció va ser el de maig amb un total de 44.390 tones, seguit del de març que se’n van retirar 43.685 tones i el de juny amb 40.430. Part d’aquest material, ha servit per reprocessar-lo i introduir-lo al mercat de la sal, amb enviaments a diferents destins del nord d’Europa, en especial, Holanda, per a ús de desgel. Segons va informar ICL, atenent a la qualitat del material que es vagi trobant, i a altres infraestructures en curs, la retirada podria estar pràcticament enllestida durant els pròxims 4 anys. A partir d'aquest final, o fins i tot solapant-se en algun període, s'hauria d'iniciar, segons els mateixos plans, l'explotació i restauració del runam del Cogulló, d'unes dimensions molt superiors, i per al qual es calcula un període d'uns 50 anys.  

Subscriu-te per seguir llegint