La Fumera celebra 10 anys reivindicant-se com la festa major popular de Sallent

Més de 150 voluntaris fan realitat una celebració autogestionada, que enguany té un total de cinquanta-cinc actes en cinc espais diferents

La Fumera comptarà aquest any amb més d'una cinquantena d'activitats

La Fumera comptarà aquest any amb més d'una cinquantena d'activitats / Arxiu/Txus Garcia

Queralt Casals

Queralt Casals

Popular, autogestionada i participativa. Amb aquesta filosofia per bandera, La Fumera, la Festa Major Alternativa de Sallent, celebra 10 anys, coincidint també amb els 30 anys de festes majors alternatives al municipi. Més enllà del seu caràcter alternatiu, com a espai de reivindicació i de lluita, la cita es reivindica com la festa major popular del municipi, amb els carrers i places com a escenari i un extens programa, que enguany es desenvoluparà entre el 6 i l’11 de setembre.

La Fumera segueix, des de fa deu anys, l’herència de les festes majors alternatives que va iniciar el Ferroka, el casal autogestionat de l’antic barri de l’Estació, i que més endavant va recollir l’assemblea de joves. Allà es va encendre la flama de les festes majors alternatives sallentines que ha recollit La Fumera convertint el llegat en una festa amb 55 actes, 16 col·lectius implicats, 4 espais diferents i més de 150 persones voluntàries.

Fonts de la Fumera destaquen que «més enllà de ser l’alternativa és la festa major popular que no hi havia i que no hi ha a Sallent». Després de 10 anys, consideren que «la institució continua donant l’esquena a aquest model que es reivindica des de fa 30 anys, que és el de l’autogestió, de la cultura participativa, de les persones voluntàries assumint l’organització, intergeneracional i de gent molt diversa». La festa, expliquen, va començar el primer any «amb una aposta humil, però amb unes bases clares que eren: ser al centre del poble, al carrer, no fer actes només de nit, obrir la proposta festiva a totes les generacions i a diferents gustos».

La Fumera va començar amb una bastida fent de Barraca a Cal Teia i des d’aleshores ha anat obrint espais fins arribar a les cinc zones actuals. El Passadís és l’espai gastronòmic, La Carbonera, la zona infantil, El Pati, la dedicada a l’art i la creació i el Magatzem és un espai per descansar i conversar. Tots quatre se sumen a la plaça de Cal Teia, que és l’espai central on es fan els concerts.

Un clam a la memòria històrica

Un dels trets identitaris de la festa és l’aposta per la cultura popular i la identitat sallentina, amb la creació de noves figures festives com les Treballadores, que representen les tres fàbriques que donen nom a les tres colles: Les Culleres, la Bòbila i la Fàbrica Vella. En aquest sentit, apunten que «sempre hem volgut que la cultura popular i tradicional tingui un pes important, no només mantenir la que tenim sinó fer-la créixer i generar nous trets identitaris». El fet de pertànyer a una colla, diuen, «també uneix, crea vincles al poble i ha generat noves relacions, perquè tu ets d’una colla depenent d’on hagis nascut o d’on visquis i, a partir d'aquí, coneixes gent nova del teu barri».

Destaquen també la importància que té en la festa la memòria històrica a la qual apel·la el mateix nom de La Fumera, que fa referència al fum de les fàbriques «de l’època gloriosa de la indústria sallentina, però també de la lluita obrera. Tenir una festa que any rere any gira al voltant d’aquest imaginari ajuda a la recuperació de la memòria històrica».

Una altra aspecte que marca l’ADN de la Fumera és l’autogestió. Amb un pressupost que enguany arriba als 30.000 euros, la festa compta amb diverses vies de finançament: les barres, els àpats, la venda de merxandatge i les camises (n’han venut més de 1.200 en una dècada), les col·laboracions de comerços i empreses, els micromecenatges i els actes que s’organitzen durant l’any.

Amb els anys, la Fumera ha anat ampliant la seva infraestructura, fent de l’autoconstrucció i l’autogestió la seva principal eina. El 2016 va construir uns lavabos propis i fa 2 anys els anomenats cubs, sis contenidors de vaixell reconvertits en estructures modulars que poden fer des de barres, fins a un magatzem, cuina o guixetes. Enguany, els voluntaris estan treballant en la construcció d’una foodtruck, la FumTrac, que farà de barra a l’espai del Magatzem. Tot plegat, ha convertit La Fumera en un model genuí d’èxit, que arriba als 10 anys del tot consolidat.

Una programació que va de sardanes a reggaeton

La programació de La Fumera destaca pel seu vessant intergeneracional i multidisciplinar amb música, dansa, teatre, cultura popular, exposicions, espectacles infantils, tallers, cercaviles, gimcanes i esport. A banda del actes tradicionals com el temper o la fumerada destaquen les actuacions musicals d’Alba i Santi Careta, Jises & The Funkytects, Sergi Estella o Boom Boom fighters i dels reconeguts monologuistes Godai Garcia, Irene Minovas, Oye Sherman i Març Llinàs. Com a novetat, enguany es farà una mostra de curtmetratges de temàtica social, que comptarà amb la directora i guionista Leticia Dolera.