Queralt Puigoriol: «Les dones afganeses estan anul·lades»

Des de l’arribada dels talibans, a l’Afganistan les dones no compten per a res. No poden estudiar, ni treballar, ni tan sols anar al parc a passejar. De fet, la seva vida es limita a les quatre parets de casa, fent les tasques de la llar i cuidant els fills. Moltes són maltractades i temen per la seva vida. Per ajudar-les a sortir del país, donar-los veu i que no caiguin en l’oblit, la manresana resident a Avinyó Queralt Puigoriol va posar en marxa fa un parell d’anys, pràcticament sense ser-ne conscient, el moviment Afghan Woman On the Run (dones afganeses a la fuga) que, sota el paraigua de l’ONG Un gest de calor, es dedica, de manera voluntària, a ajudar dones en el procés de fugida de l’Afagnistan, facilitant-los els tràmits per obtenir el visat i donant-los suport un cop arriben a l’estat espanyol. Fins ara, l’entitat ja ha ajudat a evacuar uns 700 afganesos i afganeses.

Commoguda per la dramàtica realitat de les dones i el poble afganès, la bagenca Queralt Puigoriol va començar a ajudar, individualment, dones que, per les xarxes socials, demanaven socors per sortir de l’Afganistan. Les impactants imatges que, l’estiu del 2021, arribaven de milers d’afganesos envaint l’aeroport de Kabul per intentar agafar un vol i fugir del país aterrits per l’arribada al poder dels talibans, van ser-ne el detonant. 

«Estava a les xarxes socials veient les imatges de l’aeroport i de cop una noia afganesa va començar a demanar ajuda a través de Twitter perquè necessitava sortir d’allà i que algú l’ajudés a traduir uns textos per poder-se comunicar», explica Puigoriol, que, sense pensar-s’ho, li vaig oferir la seva ajuda «i va ser quan va començar tot». Sense ser-ne conscient s’ha convertit en una activista pels drets humans. «Com pots denegar l’ajuda a algú que te l’està demanant perquè s’està a punt de morir?», reflexiona.

Allau de peticions d'ajuda

Aquell primer contacte va desencadenar una allau de peticions d’ajuda de dones afganeses que li arribaven al seu telèfon mòbil, «una autèntica bogeria», alhora que van anar sorgint altres voluntàries disposades a ajudar, que han acabat donant forma al projecte d’Afghan Woman On The Run. «Al principi, jo no era conscient del que estava fent i en un mes vaig fer un màster. Em vaig trobar allà al mig i ara començo a ser-ne conscient». Ha arribat a tenir 300 missatges de WhatsApp, a banda dels que li arribaven per correu electrònic, de gent que li demanava ajuda.

En dos anys, l’organització ha ajudat a evacuar unes 700 persones de l’Afganistan i actualment està donant suport econòmic a través de donacions a una cinquantena de dones exiliades per cobrir les seves necessitats bàsiques. L’entitat, formada per una desena de voluntàries, compta amb la col·laboració d’afganesos a qui han ajudat, que verifiquen els casos i fan de traductors. Les ajudes que rep les canalitza a través de l’ONG Un gest de calor, presidida per Mònica Rodríguez, que és una de les voluntàries del projecte.

Suport burocràtic i emocional

Queralt Puigoriol denuncia que a l’Afganistan «ara mateix els drets humans no existeixen i les dones estan anul·lades absolutament. No poden estudiar, ni anar a la perruqueria, ni maquillar-se, ni portar talons. Són maltractades i només poden estar a casa i procrear». Per tot plegat, assegura que «ningú vol ser dona a l’Afganistan». Per això, des de l’entitat les ajuden a tenir un futur millor. Un cop reben una petició d’ajuda, la seva tasca se centra a posar-se en contacte amb les ambaixades i ministeris dels països propers, sol·licitar les entrevistes perquè els concedeixin l’asil i també assessorar-les en els tràmits del visat «perquè les puguin derivar cap a un país segur i puguin demanar la protecció internacional». Un altre aspecte important és el suport emocional i l’acompanyament que els donen. Per aquest motiu, tenen madrines i mentors, «que són famílies que els fan acollida i els acompanyen quan arriben, perquè no se sentin soles». D’altra banda, l’entitat també gestiona beques d’estudis, cursos o tallers «perquè el programa de protecció internacional de l’estat és molt limitat».

Un conflicte en segon pla

Puigoriol lamenta que amb l’aparició dels nous conflictes internacionals, com el d’Ucraïna i Palestina, «Afganistan ha quedat en un segon pla perquè ja no està en fase d’emergència» i, tot i que hi continua havent la mateixa problemàtica, es deneguen moltes peticions d’asil «a dones i famílies que estan realment en perill». L’activista bagenca destaca el seguiment que fan de les famílies que arriben a Catalunya, algunes de les quals s’acullen en llocs propers com Manresa o Barcelona.

«Estem tant temps parlant amb ells que quan arriben aquí acabem sent com una família i els acompanyem en el que necessiten», ja sigui material com un ordinador per poder estudiar o bé compartir un dinar d’aniversari «perquè sentin el caliu i el suport emocional». També hi ha moltes famílies que quan arriben a l’estat espanyol l’utilitzen com a país pont i opten per marxar cap a França o Alemanya on hi ha comunitats d’afgans i més ajudes.

Evitar que quedin «en l’oblit»

L’organització fa un crida per poder aconseguir mentors, madrines i donatius econòmics que els permetin «donar veu i no estancar les dones afganeses, perquè si no quedaran en l’oblit». L’entitat disposa d’una pàgina web (www.afghanwomenontherun.com) on explica la seva tasca i les diferents vies de col·laboració per poder continuar ajudant aquestes dones a ser lliures i recuperar els seus drets.

Subscriu-te per seguir llegint