La mort d’arbres per sequera serà cada dia més notable

Als boscos de pinassa i pi roig hi comença a haver una important mortaldat d’exemplars. Els tècnics de la Diputació de Barcelona consideren que encara no arribem a veure la magnitud total i ho atribueixen a la sequera. Podríem dir que alguns arbres han mort de set. No han rebut prou aigua en els darrers anys. L’afectació, a nivell de Catalunya, podria ser d’unes 15.000 hectàrees. I aquests arbres morts són un problema de seguretat, perquè poden caure, però també per al risc de propagació dels incendis forestals.

El dèficit hídric fa que apareguin epidèmies noves i que aquestes malalties acabin matant els arbres. Però en aquest cas, als tècnics no els preocupa tant el factor últim que causa la mort, com els efectes que té. Aquelles espècies que ja estan al límit de la seva zona de distribució són les que més pateixen. A la part més nord de la província, per exemple, hi ha pi roig a la zona més baixa de distribució, quan puja la temperatura és el primer que queda fora del llindar i és el primer que es va morint, expliquen tècnics de la Diputació de Barcelona. Ara es veu molt passejant pel bosc, és molt escandalós, tot i que es tracta d’un fenomen que es va començar a detectar fa 10 o 15 anys. No hi ha dubte, però, que ara s’ha accelerat i el temor és que encara s’accelerarà més.

Els boscos originats fa 70 o 80 anys van néixer en unes condicions de clima i, ara, aquestes han canviat. Ens trobem en un procés de substitució, segurament, que vol dir que allà on teníem plantada la pinassa, potser s’està morint, i hi veurem una altra espècie, potser serà l’alzina o espècies més arbustives, si aquest procés és natural i no hi intervenim.

La Generalitat ja està actuant en alguns boscos que hi ha mortaldat d’arbres a agilitzar la tala. La Diputació també ho fa, però els seus tècnics són partidaris d’esperar a veure com continua el procés, perquè potser només veuen una part del que tindrem en els propers mesos.

A la província de Barcelona hi ha 500.000 ha de bosc i l’administració no té capacitat per anar a actuar a tot arreu. Per això la solució és esperar la dinàmica natural. L’ecosistema s’està adaptant a la situació climàtica que té.

Hi ha una problemàtica ecològica, però també de risc de propagació dels incendis i de magnitud, perquè el foc pot trobar arbres morts i secs que oferiran més càrrega de combustió. No es pot actuar a tot arreu, però sí que hi ha zones estratègiques, que els tècnics ja tenen detectades, on es pot treballar per ajudar a la prevenció.

També hi ha un risc de caigudes si hi ha arbres morts. Hi haurà alguna situació puntual que la podrà resoldre el municipi, però si el problema és més important i cal una actuació més a fons, administracions com la Diputació ja tenen clar que s’haurà d’actuar des d’institucions superiors. L’administració provincial, el que està fent és treballar en temes de seguretat, al voltant de certes carreteres. I la resta, deixar que hi hagi una dinàmica natural, entenent que l’ecosistema s’està adaptant a la situació que tenim. Aquesta situació té una part positiva. En general, el problema dels boscos catalans és que hi ha massa població, que requereix aclarides i els tècnics creuen que serà bo que es creïn més espais oberts.

Des de principis del present segle, la Diputació ha treballat en la creació de les Associacions de Propietaris Forestals, per tal de trobar solucions a la gestió dels boscos. Actualment n’hi ha una vintena, amb una alta activitat a la Catalunya central. Aviat se’n podrien constituir tres més. Ja hi ha més de 1.500 propietaris forestals privats a la província de Barcelona que fan gestió forestals. Treuen massa forestal , que és combustible en cas d’incendi, i miren de treure un rendiment del residu introduint-lo al mercat de la biomassa.

Subscriu-te per seguir llegint