Si el Baxi Manresa hagués pogut triar un rival per jugar-se la classificació per a la fase final de la Copa a una sola carta, segurament no hauria escollit el Reial Madrid al Nou Congost. La ratxa de setze derrotes seguides davant de l'equip blanc a casa a la lliga només és superada per la de disset al Palau Blaugrana. Els manresans no derroten els blancs a casa des del quart partit del play-off semifinal de la lliga que van gua-nyar, el 1998, i, en molts casos, com en els cinc darrers, la diferència ha estat de més de deu punts.
Però hi ha hagut alguns episodis en què la victòria ha estat a punt de caure de la banda local, sobretot quan el conjunt de casa ha disposat de plantilles competitives, com és el cas. Les visites del Madrid semblen una maledicció però, com s'ha demostrat aquesta temporada, amb les seves derrotes a les pistes del Breogán i de l'Estudiantes, no és inabastable per als combinats de la zona baixa, sobretot quan ve d'un esforç fa pocs dies a l'Eurolliga i Pablo Laso fa rotacions. El Manresa es juga la classificació i es pot emmirallar en d'altres moments per adonar-se que no la té tan lluny.
Molt a prop dels play-off
En tots aquests anys, la situació més semblant a l'actual va ser el 9 de maig del 2009. L'equip que dirigia Jaume Ponsarnau havia de vèncer el Madrid a casa i esperar els resultats del Fuenlabrada i del Bilbao per entrar als play-off. I els altres resultats es van donar. Però l'equip del Bages va haver de batallar a contracorrent durant tot el partit davant d'un Madrid que va treure partit d'un parcial de 2-13 al segon quart. Tot i que l'aleshores Ricoh es va situar a dos punts (69-71) quan faltaven tres minuts per al final, va acabar cedint per 81-84 en el darrer partit de lliga. El joc coral dels blancs va fer inútil la gran actuació d'un Guille Rubio que va arribar fins als 30 punts, en una de les seves millors actuacions amb la samarreta vermella.
Per molt pocs punts
En aquests gairebé 21 anys sense que el Nou Congost hagi vist cap victòria contra el Reial Madrid fins a tres ocasions el Manresa ha perdut per només un punt de diferència i sempre perdent rendes clares al final. La temporada 2002-03, el 20 d'abril, mesos després de l'ascens de la LEB, el Ricoh vencia per vuit punts de diferència (69-61) quan només faltaven dos minuts per al final. La resolució va ser cruel. Amb 71-70, Albert Oliver només va anotar un dels dos tirs lliures als quals tenia dret qun faltaven onze segons per al final i va permetre a Lucas Victoriano creuar la pista i assistir l'actual director esportiu del Madrid, Alberto Herreros, per tal que capgirés el resultat des de la línia de tres i el deixés en 72-73.
Dues temporades després, la 2004-05, gairebé repetició de la jugada. El Manresa vencia per quinze punts de diferència (62-47) quan faltaven deu minuts per al final. En l'últim quart, però, errades en els tirs liures i els 36 impressionants punts de Louis Bullock van provocar que s'arribés a un 83-85 final i la sensació d'haver deixat escapar una gran ocasió. Pels manresans havien destacat els 19 punts de Phil Ricci.
L'última derrota mínima va arribar el 30 de gener del 2011. Un Assignia Manresa situat en l'antepenúltima posició, a només una del descens, rebia el Reial Madrid, que era segon, i només va caure derrotat per 61-62 en un duel en què van destacar els 18 punts d'Uros Slokar pels locals i en què cap element dels blancs no va passar dels 10 punts. Els manresans van disposar de l'última pilota per guanyar el partit, però el Madrid va fer dues faltes seguides sense bonus i el triple final forçat de Rodrigo San Miguel no va entrar.
Acabant molt tard
L'últim duel igualat va ser a mitja setmana, el dijous 26 d'abril del 2012. El partit, que ja s'iniciava tard perquè era retransmès en directe per TV3, encara ho va fer més perquè Adam Hanga va trencar un dels taulers a l'escalfament previ. Es va canviar la cistella i el Madrid va vèncer per un espectacular 93-96. El Manresa va disposar de set dècimes per empatar el partit, però va perdre el servei final, en mans del mateix Hanga, en un duel en què van destacar Downs i Doellman, amb 24 i 22 punts, respectivament.
