16 de gener de 2020
16.01.2020

Amb set no n'hi ha prou, però quasi

L'equip de Pedro Martínez, amb molt pocs homes disponibles, va demostrar que no deixa res per verd i va fer treballar fins al final un rival directe per acabar primers a Europa

15.01.2020 | 23:22
Amb set no n'hi ha prou, però quasi

Els més veterans recordareu la sèrie dels anys setanta i vuitanta que a Televisió Espanyola van titular Con ocho basta. Relatava la història d'un matrimoni amb vuit fills i les vicissituds que havia de passar el pare quan es queda vidu. Ahir, a Ankara, no eren aquests vuit, però amb set el Baxi Manresa en va tenir gairebé prou per obtenir una victòria que hauria estat històrica. Gràcies a la negativa de la FIBA a suspendre un partit marcat per la passa de grip als bagencs [l'última, de moment, maledicció bíblica de la temporada], l'equip de Pedro Martínez va haver de presentar-se al partit ja no en quadre, sinó en museu sencer.

Però en aquest moment de la temporada el Baxi demostra que no deixa res per verd. L'entrenador ja va dir al principi de l'exercici que la Champions no era prioritària, però que no la llençarien, i ahir els seus homes, els que quedaven, van honrar la competició. Segurament com no ho fan els seus dirigents, que primer estableixen normes que no permeten més de quatre canvis de jugadors per catorze jornades de primera fase i després no atenen peticions d'ajornament per malaltia.

Tot i les baixes per lesió de Ferrari i Dani Pérez, per malaltia de Dulkys, Magarity i, a última hora, de Mitrovic i Kravish, per les dues coses alhora de Toolson i per no haver-lo pogut inscriure de Cvetkovic, el Baxi va jugar com ho havia de fer, va trobar encert a la primera part i va lluitar fins al final per guanyar el partit i l'average. Va perdre'ls tots dos, però potser va guanyar més coses de cara al futur immediat.

Amb només dos canvis


A més, sense voler menystenir ningú, segurament si Pedro Martínez hagués pogut triar set homes de la seva plantilla per intentar guanyar o, simplement, competir amb garanties, no hauria triat els d'ahir. David Òrrit, infrautilitzat a Europa, no té ritme de competició amb el primer equip, i Pere Tomàs i Jordan Sakho acaben de sortir de sengles lesions. La resta, un Luke Nelson que ha anat entrant i sortint de les convocatòries, un Eulis Báez que ja té 37 anys i que no està per minutades, un Guillem Jou que no és mai titular i el superheroi de la plantilla, un Juanpi Vaulet que és l'únic que no s'ha perdut cap partit per lesió, malaltia o altres fatalitats des que va començar la pretemporada.

Posant la por al cos


Però el Baxi, ahir, va tenir l'encert de començar el partit com ho havia de fer: amb encert. I aquest va tenir el nom de Pere Tomàs. Set triples anotats, tres d'ells amb acció de bàsquet i addicional, la millor marca de la seva carrera. Els seus bàsquets van fer posar nerviós el Türk Telekom, un equip que lidera el grup A de la Champions però que vaga amb més pena que glòria a la lliga del seu país. S'hi va unir un molt bon Luke Nelson, també encertat en el tir, i les continuacions del físic de Vaulet. Amb tot això, el Baxi va arribar al descans amb nou punts de diferència a favor, que eren onze uns segons abans.

A la segona part, es va imposar la lògica. El cansament a les cames afecta els braços i els canells, i els tirs ja no van entrar tant. Tot i això, agafant-se a l'estil que l'ha dut a victòries inversemblants a l'ACB durant l'últim mes i mig, el Baxi va intentar batallar per l'average de cinc punts fins i tot quan perdia d'onze i ja no se li podia demanar més. I ho va fer. I hauria obtingut aquest avantatge si els triples finals de Nelson i Vaulet haguessin entrat. Però gairebé tant era, ni que a efectes classificatoris no sigui així. El Baxi ha de positivitzar la derrota d'ahir i veure que té una plantilla llarga. Quan passi la grip, però, caldrà guanyar el Holon la setmana vinent a casa per seguir amb bon pas a Europa. Amb més de set.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook