El Baxi Manresa va sortir a pista sabent que seria un partit molt complicat, i més tenint en compte les condicions en les que hi arribava. A l’inici, va estar sense encert en el tir i semblava que els vitorians podien dominar en el joc, intentant aprofitar l’avantatge físic i jugant atacs ràpids que provocaven dificultats a la defensa local.

Per tal de frenar els atacs del Baskonia, els de Martínez van pujar línies defensives, pressionant a tota pista i saltant als 2c1, fet que provocava que els bascos perdessin pilotes. Va ser des de la defensa com el Baxi va créixer en atac i va capgirar el marcador.

Henry i Colom no van estar còmodes i el Baskonia no va ser capaç de fer jugades completes, gràcies a l’activitat defensiva dels manresans, que saltaven als 2c1 a les cantonades i s’anticipaven als blocs indirectes. A més, el Manresa veia com el Baskonia fallava un gran nombre de tirs oberts (1/22 en triples) i això ho va aprofitar per situar-se en zona.

Quan semblava que el Baxi podia encallar-se en atac, apareixien Peñarroya i Rafa Martínez per deixar tocat el rival des del 6,75. Tanmateix, els talls de Vaulet guanyant les esquenes dels defensors i els pick’n’pop dels homes interiors per trobar bons tirs feien que el Manresa seguís per davant.

Tot i aconseguir una diferència d’11 punts, el Baskonia va treure el caràcter i es va situar a només 1 a falta de 3 segons, però dos tirs lliures després d’una antiesportiva, van sentenciar el partit.