El Baxi Manresa va fer públic ahir el que ja es coneixia des de dilluns, el fitxatge de l’argentí Juampi Vaulet, jugador que ha actuat les dues últimes temporades amb els bagencs i que torna després de mig any decreixent amb l’AEK d’Atenes. Les característiques i virtuts de Vaulet, així com els seus punts dèbils, són àmpliament coneguts per Pedro Martínez i l’afició del Nou Congost.

La seva contractació, que mostra ambició per part del club i que arriba per substituir la lesió de tota la temporada de Guillem Jou, aportarà encara més físic a l’equip i un rendiment immediat, ja que coneix què voldrà d’ell l’entrenador. A més, condicionarà una sèrie de variables que poden repercutir en les actuacions de diversos companys.

El tercer tres

Vaulet va demostrar a Manresa que bàsicament és un tres. Es tracta d’un ala alt que va ser gairebé sempre titular en les dues temporades al Bages. En aquesta posició, ara mateix, hi ha dos components més a la plantilla, el finlandès Elias Valtonen i el letó Janis Berzins. Valtonen ha acostumat a ser el titular, fins i tot quan hi era Jou. Ha destacat en la faceta defensiva pel seu bon físic i també té talent en atac, tot i que ha anotat molts punts en pocs partits. Són dos perfils, el del nòrdic i el de Vaulet, similars en algun aspecte, tot i que el primer té millor llançament i el segon, més envergadura.

Respecte de Berzins, ha comptat poc fins ara. Al principi va ser un dels descartats més habituals dels tretze jugadors de la plantilla. Després, va tenir una lesió a un genoll i va tornar a la llista en l’últim partit, a Gran Canària. No sembla que hagi de tenir protagonisme i, tenint en compte que la posició ja està ocupada per Vaulet i Valtonen, no seria descartable que pogués sortir del club.

La poca utilització de Berzins va provocar que Jou jugués la majoria de minuts com a tres, no com a dos, com també pot actuar. Vaulet aportarà més físic, tot i que a l’argentí també se l’havia vist irregular en alguns partits. Jou, en canvi, mostra més continuïtat en el rendiment i té millor llançament, malgrat que el sud-americà també pot fer mal des de les cantonades si disposa de temps. Tots dos són bons en el rebot, més en el defensiu l’argentí i més en l’ofensiu el llagosterenc.

Ajustable a fer de quatre

En els dos anys a Manresa, Vaulet també va demostrar que pot jugar de quatre. Ho va fer la temporada passada durant molts partits per compensar les contínues baixes d’Eulis Báez i també fa dues temporades. En la plantilla actual, el Baxi disposa de tres quatres [Moneke, Maye i Steinbergs]. L’únic que mostra un rendiment continuat és el primer. Maye té partits bons i d’altres de millorables i, a més, és un jugador més acostumat a obrir la pista i tirant de tres punts.

Steinbergs, de moment, ha comptat poc. En situacions de jugar amb quatre baixos, o sigui, quatre jugadors mòbils, l’entrenador es podria decantar per posar Vaulet d’ala-pivot en els minuts en què no jugui Moneke o per variants tàctiques .

Joc de dòmino

D’aquesta manera, el Baxi passa de disposar d’un Jou que podia jugar de dos i de tres a un Vaulet que puja quant a alçada i pot fer de tres i de quatre. Aquest fet resta competència a la posició d’escorta, ara amb un Thomasson que és l’amo de la posició i amb Rafa Martínez. L’entrenador ja ha provat de fer jugar Francisco de dos, amb resultats irregulars, i també d’actuar molts minuts amb dos bases, una idea que es pot intensificar més. El que segur que aportarà Vaulet, ja d’entrada, és intensitat en una plantilla que caldrà veure com torna després de superar el difícil tràngol de la covid.

Segueix faltant una fitxa de jugador de quota a Europa

La lesió de Guillem Jou i la seva substitució per Juampi Vaulet resol una sèrie de problemes però en deixa d’altres tal com estaven. Un d’ells és que al Baxi li faltarà un jugador de formació estatal [de quota] per disputar la Champions. La competició europea n’exigeix cinc en convocatòries d’onze o dotze jugadors. El Baxi té Dani Pérez, Dani García, Rafa Martínez i Yankuba Sima sans. Vaulet és comunitari, pel passaport polonès, però no de quota. Això implicaria haver d’apuntar Jou a l’acta, tot i estar lesionat, o convocar algun dels joves cedits, a no ser que hi hagi més canvis a la plantilla.