Dani Pérez: «Des de fa un parell de mesos es veu el nivell real del Baxi Manresa»

La gran notícia del partit que el Baxi Manresa va jugar diumenge al migdia contra l’UCAM Múrcia va ser la victòria per 93-83 que apropa l’equip a la permanència. Un triomf basat en un joc enèrgic, màxima concentració i sentiment d’equip. En el terreny individual va sobresortir un dia més la figura del base Dani Pérez, que no tant sols va firmar una actuació impecable, també va arribar a les 620 assistències, rècord històric del Bàsquet Manresa en aquest apartat del joc.

N'era conscient que estava tan a prop de batre el rècord de Javi Rodríguez? El base gallec va jugar quatre cursos a Manresa, el darrer dels quals la temporada 2012-13, i va repartir un total de 618 assistències.

No sabia si me’n quedaven cinc o sis o les que fossin però sí estava al cas d’aquest rècord perquè hi ha un compte de twitter que ho anava dient. Quan va acabar el partit m’ho van comentar i aleshores ho vaig saber.

A la NBA haurien parat el matx i li haurien fet un homenatge.

Ui, sort que no ho fem això, aquí, perquè a mi aquests xous no em van gens. Durant el partit no estava pendent d’això.

Ha superat jugadors com Javi Rodríguez, Albert Oliver, Joan Creus, Joan Peñarroya, ... en quatre temporades: 137 assistències el curs 19-20, 157 el següent, 151 el passat i 175 enguany, de moment.

Deunidó aquests noms! Veure't en aquesta llista i haver-los superat ... són jugadors als que respecto molt.

Parlant de Creus, vostè recorda la lliga del TDK, de la qual el 4 de juny en farà 25 anys?

No, jo aleshores tenia vuit anys, era un nen petit, i ja m’agradava el bàsquet però tampoc era un seguidor fins el punt de saber aquestes coses. Era massa petit.

Quina és la clau d’una bona assistència?

Des de petit m’ha agradat jugar amb el cap aixecat, veure els companys, si veig algú ben situat no dubto a passar-li la pilota, aquest és un concepte que he arrossegat sempre i per sort vaig arribar a professional essent així. Soc un jugador a qui li agrada fer jugar els seus companys.

Pedro Martínez, en la roda de premsa posterior a la victòria contra l’UCAM, el va elogiar dient que vostè fa millors els altres jugadors.

Estic super content, la veritat. Si tirés molt bé potser no la passaria tant, però des de petit que he jugat així i ara no canviaré, m’ha anat molt bé.

Per cert, una de les assistències del partit del rècord és una passada de punta a punta del camp que va acabar Robinson amb una esmaixada que la mateixa ACB qualifica com la millor acció de la jornada perquè al davant hi tenia ni més ni menys que Pustovyi, que fa 2.19.

No n’era conscient en aquell moment que podia ser una assistència de rècord, però realment va ser una jugada espectacular que va acabar amb el matarro del Robinson. Me’n vaig adonar posteriorment quan vaig veure a twitter que etiquetaven la jugada.

Com a base, com assumeix aquest joc ràpid que practica el Manresa amb Pedro Martínez?

Potser aquesta forma de jugar fa que tingui menys estona la pilota a les mans, és cert que si podem atacar en quatre o cinc segons no ho fem en sis, i això fa que a vegades no tingui jo la pilota i que el joc el generi algú altre.Però jo em sento còmode. Aquesta temporada ens ha costat, però hem trobat el camí.

A la primera part del curs, l’equip va estar moltes setmanes en zona de descens. Van sentir angoixa?

Personalment, veure com passaven les jornades i estàvem penúltims o últims no era una situació que em fes sentir gens a gust. No és agradable acabar la primera volta amb només tres victòries.

En una roda de premsa que va fer després d’un dels partits en el pitjor moment de la temporada, Pedro Martínez va comentar que tard o d’hora la situació milloraria. Canvis, lesions, ... pitjor no es podia anar?

És que hi va haver algun partit en que no teníem joc interior. La primera part de la temporada va ser bastant atípica, i això va afectar l'equip en quant a resultats, dinàmica de joc, ... Després van venir el Martinas i el Devin i totes les peces del puzzle van encaixar. Des de fa dos mesos es veu el nivell real d’aquest equip.

Steinbergs també deuria agrair l’arribada dels pivots perquè va haver d’actuar com a 5 durant uns quants partits.

El Marcis és un jugador d’equip, un soldat, m'encanten els jugadors que són així, sempre els voldria al meu equip.

Matemàticament encara no es pot dir, però senten que la permanència a la Lliga Endesa ja està assegurada?

Ni molt menys, només estem una victòria per sobre de la salvació. Queden quatre partits a fora i dos a casa, i els de casa són complicats, però jo crec que ara mateix al Nou Congost tenim opcions de guanyar a qualsevol. Alguns partits, com el d’aquest dimecres contra el Saragossa, el juguem contra equips que s’hi juguen la vida, per a ells guanyar-nos seria pràcticament la seva salvació. Serà complicat, però si en algun moment de la temporada podem guanyar és aquest. Crec que amb un o dos triomfs més farem.

Hi pensa en la selecció espanyola? Aquest any hi ha Mundial i l’estiu del 2024 es disputaran els Jocs Olímpics de París .

No és una cosa que tingui al cap. Vaig tenir el meu moment i el vaig gaudir, però hi ha bases joves com el Núñez i altres que ho fan molt bé. Si en algun moment torno a anar convocat, perfecte, però no hi penso en això.

Subscriu-te per seguir llegint