Doble o res per a les aspiracions europees del Baxi

La setmana que comencem pot ser determinant perquè el Baxi Manresa conegui si jugarà a Europa la temporada vinent. No és una qüestió menor en diversos aspectes. Si es disputa competició europea, es pot aspirar a contractar jugadors que pretenen tenir aquest aparador internacional, i no només el torneig domèstic. El tècnic, Pedro Martínez, també va explicar que, per seguir amb el Baxi, vol conèixer quin projecte se li presenta i, entre aquests pros o contres, hi pot haver jugar o no compromisos internacionals. I també per als abonats, que bé han de saber a quants partits els dona dret fer-se'n, si només als disset de la lliga o a un extra, que la temporada passada van ser set i que poden arribar a ser més.

La FIBA, que és qui organitza la Lliga de Campions, va informar que el passat divendres, dia 23, era la data límit per rebre totes les preinscipcions d'equips que vulguin jugar la seva competició i ha d'estar a punt de publicar el nom dels agraciats. El Baxi, catorzè de la Lliga Endesa, s'hi ha apuntat, tot i saber que hi ha d'altres formacions que tenen més mèrits esportius corresponents a aquest darrer curs. Els manresans, però, es basen en el seu bon historial a Europa dels dos darrers exercicis per aspirar a una plaça, ni que sigui a través d'una prèvia.

Com que ser a la Champions no és segur, el club també ha explorat la via Eurocup, segona competició organitzada per l'entorn Eurolliga i IMG, per saber si seria possible entrar en aquest torneig. En principi, encara ha de ser més complicat que jugar a la Champions, entre d'altres coses perquè el Baxi no hi té historial previ. Al club, però, s'han fet passes d'aproximació i es manté com una opció. És, per tant, un doble o res, ja que hi ha una alta possibilitat que s'acabi no jugant cap dels dos torneigs, amb característiques diferenciadores entre cadascun d'ells.

Possibilitats

Com ha quedat dit, n'hi ha més a la Champions. La FIBA sempre prima mèrits esportius per acceptar els equips a la seva competició, tot i que des de fa un parell d'anys va introduir algunes altres variants en les seves bases. Una d'elles és el rànquing que estableix la mateixa divisió europea de la federació internacional atenent als resultats dels tres últims anys. En aquest, el Baxi ocupa una destacadíssima quarta posició, amb la final del 2022 i els quarts del 2023, amb 81 punts, només superat pel Lenovo Tenerife (135), l'Estrasburg (100) i el Hapoel Holon (98). Aquest fet el podria ajudar a rebre una invitació i, com a mínim, disputar una prèvia com les que van jugar l'any passat l'Unicaja, amb èxit, i el Breogán, eliminat. Tot i això, no és garantia de res, ja que el Saragossa era cinquè fa dos anys i el van enviar a jugar la FIBA Europe Cup, una segona divisió de la Champions.

A l'Eurocup hi ha menys possibilitats per un simple aspecte matemàtic, i és que hi ha menys places. Només vint equips juguen aquest torneig, i la política de l'Eurolliga, sobretot l'any passat, és buscar places grans, com els equips de París i Londres, desconeguts esportivament però pertanyents a mercats molt llaminers. Seria complicat que el Baxi entrés en aquests barems.

Nombre de partits

Què significaria per al Baxi jugar cadascuna d'aquestes competicions? A la Champions, ja ho sap. Té assegurats 6 partits de la primera fase i llavors en pot disputar més depenent dels resultats. El màxim, si juga els tres partits dels dos play-offs i arriba a la Final Four, és de 20. La temporada 2021-22, per exemple, en va jugar 16 i aquest any, 15. Com a local, en té només 3 d'assegurats i com a màxim serien 10. Les dues últimes temporades han estat 7.

L'Eurocup funciona amb un sistema de lliguetes de dos grups de deu equips, amb la qual cosa cada formació té assegurats 18 partits, dels quals 9 són a casa. A partir d'aquí, si no quedes dels quatre primers en aquesta fase és complicat tornar a jugar com a local, ja que hi ha quatre eliminatòries a partit únic a la pista del millor classificat, inclosa la final. Per tant, el nombre màxim de partits és de 22, dels quals 13 a casa.

Diners

Un dels motius per jugar la Champions és l'econòmic. El Baxi va guanyar 400.000 euros la temporada 2021-22 per ser subcampió i 100.000 en aquest curs per arribar als quarts de final. Si hagués guanyat a Bilbao, s'hauria embutxacat un milió d'euros. Aquest és l'argument de la FIBA per atraure clubs que estaven en l'òrbita Eurolliga, com l'Unicaja.

Els premis de l'Eurocup són inferiors. Guanyar-la reporta al voltant dels 450.000 euros i jugar-la, 20.000 pels 50.000 de la Champions. A canvi, ofereix la possibilitat de classificar-se per a l'Eurolliga, tot i aquest és un premi enverinat. L'actual campió, el Dreamland Gran Canària, per exemple, hi ha renunciat enguany ja que el seu pressupost no pot cobrir el fet de disputar la màxima competició. També és cert que una part dels guanys de l'Eurocup depenen de l'impacte econòmic que pugui provocar cadascun dels equips, que en el cas del Manresa, comparat amb places més grans, no seria dels millors.

Nivell equiparable

La dificultat de guanyar una o altra competició s'ha igualat. El fet que l'Eurolliga hagi captat darrerament alguns dels millors conjunts de l'Eurocup (València, Virtus o Partizan) a causa de l'exclusió dels conjunts russos ha debilitat el torneig. A més, el format no ajuda a que sigui atractiu. En canvi, a la Champions cada partit compta, amb fases curtes i una Final Four sempre cridanera. Així, algunes formacions han passat d'una a l'altra indistintament. El subcampió de l'Eurocup, el Türk Telekom, per exemple, havia jugat contra el Baxi a la Champions el 2020. Segurament seria més dur de suportar l'acumulació de partits d'aquesta última que no pas el nivell dels contendents.