L'Ajuntament de Berga i el Patronat de la Patum van decidir, fa quatre anys, iniciar una tasca de recerca per recuperar testimonis que han estat protagonistes de la Patum durant les darreres dècades amb l'objectiu de preservar la memòria oral de la festa, les vivències que no han estat mai recollides en un document i que formen part de la celebració. Donant continuïtat al projecte, enguany s'han recollit les vivències d'Angelina Vilella, que va ser restauradora de les comparses durant quinze anys, i de Josep Collado, ballador dels gegants i de l'àliga i cap de colla de la comparsa de l'àliga del 1952 al 1965.

Vides de Patum és un projecte iniciat l'any 2016 que recull el testimoni en format d'entrevista de diverses persones que han estat vinculades a la festa per tal de deixar constància de l'evolució de la Patum a través de les seves experiències. Des de llavors s'han recollit els testimonis d'Adelina i Rosa Maria Camprubí, perruqueres de la comparseria patumaire; Jordi Camps, artesà de la fusta que va portar a terme la restauració de la comparseria, va construir quatre maces noves l'any 1972 i també va ser guitaire de la guita grossa i vestidor de plens; Gregori Capdevila Mixu, cap de colla de la guita grossa durant diversos anys; Josep Carreras, regidor de Cultura del primer govern democràtic de l'Ajuntament de Berga després del franquisme; Isabel Cardona, membre del grup de dones que va realitzar un salt de maces íntegrament femení i en secret l'any 1960; i Josep Freixa Nyaco, vestidor de plens durant una cinquantena d'anys que també va formar part de les comparses de la guita xica i els nans nous.

La regidora de Patum, Roser Valverde, recorda que «la Patum és un fet ampli i extens i hi ha moltes maneres de viure-la, de fer-la nostra i d'estimar-la».