La temperatura era fresca i l'amenaça de pluja, evident, ja a primera hora del matí. El ruixat d'abans de la sortida de la cercavila dels Elois va quedar en anecdòtic, després de tota l'aigua descarregada des de balcons, galledes, mànegues i piscines inflables al llarg del recorregut. La bona afluència de públic, des de tots els rols de la festa, va tornar a demostrar que es tracta d'una data ineludible per a molts berguedans de soca-rel.

Queia una pluja fina quan les salves de trabuc donaven el vistiplau perquè els participants amb cavalls i rucs iniciessin la ruta, encapçalats pel timbaler, els músics, la banderera i els administradors. Els carrers ja eren molls, però al camí del Roser es van començar a formar els primers rierols per culpa de la gent que ruixava la cercavila de forma dispersa, però constant i indiscriminada. A la plaça de Sant Joan, un dels punts amb més concentració d'aigua per metre quadrat -provinent de les diverses piscines inflables-, es va repetir un quadre habitual, amb un ruc relliscant i caient a terra. Al carrer Major, un ase que no volia seguir el pas va reiterar que aquestes escenes són tan comunes com preocupants.

Els carrerons estrets feien difícil escapar de l'aigua, i a l'arribada a l'esmorzar, a Santa Magdalena, no es va registrar cap supervivent d'haver salvat el safareig de la Pietat sense acabar regalimant. El seguici es va organitzar per tornar a Sant Pere, des dels elegants cavalls capdavanters fins als darrers rucs, cada cop més indomables, i amb algunes cares de participants que evidenciaven les escasses -o nul·les- hores de son, després de la nit de dissabte. A la plaça, els animals van ser beneïts pel mossèn des de l'església, i els músics es van acomiadar tocant un tirabol. El recorregut acabà a la plaça de les Fonts amb els animals arribant-hi amb comptagotes.

L'estampa era més elegant durant la missa i la boda típica de l'alt Berguedà, també precedides d'un ruixat. Finalitzada la cerimònia, la comitiva es va dirigir a la plaça de Sant Joan, on es dansà el ballet de Déu (o de l'a-deu). Enguany, la gran novetat va ser la incorporació d'una segona parella, que es renovarà biennalment per donar cabuda a nous balladors i balladores. La festivitat es tancà amb els diversos balls participatius i l'entrega de ferradures, ja al consistori.