Té dos mesos i dos dies. La petita Magalí és, molt probablement, la caramellaire més petita de la 38 edició de la Trobada de Caramelles de Casserres celebrada ahir. Tot i que de cantar encara no canta, ja fa un mes que s'ha estrenat en aquest món. Va ser per la Pasqua, és clar. Ahir, en braços del seu pare, va ser una més de la colla de caramellaires de l'Espunyola, representiva de la composició típica dels grups berguedans, ja que apleguen diverses generacions, tal com va apuntar Enric Genescà, ànima d'aquesta concorreguda celebració.

Eduard Perarnau és el cofoi pare de la Magalí. Explica que a casa seva «fa moltíssims anys que cantem caramelles, ho he vist tota la vida i al poble s'ha fet sempre». La cantada de caramelles «és un lloc de trobada per a tots els veïns i veïnes i fem una gran família», comenta després d'actuar.

La colla aplega una setantena de persones. La seva directora és Marta Solsona, que ha deixat un moment el seu negoci d'AgroNatur a Casserres per dirigir el grup i tocar l'acordió com fa en moltes festes majors. I en acabat se'n torna a despatxar a la botiga. «Les caramelles de l'Espunyola són de les d'abans», afirma. «No hi ha obligació d'anar a assajar, són una mica lliures». Assagen quatre cops abans de Pasqua «i ja està». I van a la trobada de Casserres. «Anem a passar-ho bé, no podem fer diverses veus perquè no assagem sempre. Hi ha gent que no hi ve mai. I arriba el dia de Pasqua i es posa a seguir els altres», assegura.

Casserres va viure ahir una jornada festiva lluïda, amb caramelles amalgamades amb les diverses parades de diferents productes artesans i l'exposició de vehicles antics i els cotxes actuals.