03 de agost de 2020
03.08.2020
Regió7

La restauració de les mines a cel obert de Fumanya va oblidar un estudi d'estabilitat

Dues dècades després, la Generalitat fa la feina que s'hauria d'haver fet quan Carbones de Berga va 'maquillar' les explotacions

02.08.2020 | 19:45
Estat actual de l'antiga mina a cel obert de Tumí est, ahir

La restauració de les mines a cel obert de Carbones de Berga SA a Fumanya es va fer sense un estudi d'estabilitat de les parets on hi havia petjades fòssils de titanosaures que s'hauria d'haver fet. Així ho ha assegurat a Regió7 Albert Vidal, paleontòleg del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del departament de Cultura. La restauració que s'hi va realitzar va rebre el vistiplau de la Generalitat el 2004.

Ara, el departament de Cultura ha redactat un projecte tècnic per estabilitzar les petjades fòssils de dinosaure de la paret del jaciment de Fumanya sud, que el 2016 va patir una esllavissada que va fer desaparèixer unes 200 petjades de les 2.200 que hi havia. L'obra té un cost de 390.000 euros i es vol incloure en el pressupost del 2021.

Albert Vidal diu que en el seu moment «ningú va fer un estudi d'estabilitat». Ara «hem fet una feina, l'estudi d'estabilitat, que uns altres havien d'haver fet i no van fer», assegura. Preguntat sobre si l'esllavissada del 2016 a Fumanya sud va ser una conseqüència d'una mala restauració de les mines a cel obert, Albert Vidal diu que «a mi no em correspon dir això», tot i que ha reiterat que «el projecte d'estabilitat s'hauria d'haver fet abans i no es va fer».

La restauració realitzada per Carbones de Berga de les mines que havia obert i explotat en aquesta zona no preveia estabilitzar la paret, en aquest cas, de Fumanya sud. En canvi, el seu primer projecte «preveia construir una sèrie de bermes, una massa que assegurés el sosteniment de la roca», explica Albert Vidal. Tanmateix, l'empresa va executar un nou projecte, que va ser aprovat per l'administració, i aquest suport no es va fer. «Quan es va demanar canviar el projecte de restauració, no es va fer cap estudi d'estabilitat de la paret que es deixava a l'aire», la de Fumanya sud, davant de la qual s'ha construït el Centre d'Interpretació Juràssic. «Van passar els 10 anys de garantia a partir dels quals s'acaba la responsabilitat de l'empresa i es va lliurar l'espai al seus futurs gestors», el Consorci de la Ruta Minera. Posteriorment, el conjunt paleontològic i la paret de Fumanya sud van passar a mans del Govern en ser declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN).

L'extracció de carbó a l'aire lliure va fer aflorar les petjades de titanosaures descobertes el 1985 pel professor berguedà Lluís Viladrich. Des d'aquella primera troballa fins ara, el jaciment paleontològic de Fumanya ha esdevingut un dels més importants d'Europa per diferents raons. Una d'elles, la gran quantitat de petjades fòssils (icnites) juràssiques. Al jaciment n'hi havia 3.500, 2.200 a Fumanya sud. L'esllavissada del 2016 en van fer malbé unes 2o0.

Fa anys que especialistes independents i els quatre ajuntaments de la zona que es van agrupar en el Consorci de la Ruta Minera per posar en valor aquest patrimoni reclamen actuacions del Govern per preservar les petjades que estan a l'aire lliure fent-se malbé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit