El Berguedà genera 471 quilos de residus l’any, i la matèria orgànica representa un 30% del total. En els darrers dos anys s’ha detectat un augment del percentatge de materials impropis (elements no biodegradables) que van a parar al bujol de l’orgànica. Aquest fet fa que disminueixi la qualitat del compost que se n’obté, s’encareix i en dificulta la gestió.

El percentatge d’impropis de la fracció orgànica al Berguedà ha passat de l’1,7% d’impropis el 2019 a l'1,5% el 2020 i al 2,4% el 2021, i els últims anys s'apropa al 3%. La tendència el 2022 i 2023 ha estat a l'alça.

Els materials no biodegradables més habituals que van a parar a la fracció orgànica són bosses i envasos de plàstic i film, peces metàl·liques, tèxtil, bolquers, caixetes de fusta, paper, vidre, runes o sorra (de gat per exemple), i tovallons de paper tintats. Així es constata en les revisions que es realitzen de cadascuna de les rutes que recullen la fracció orgànica al Berguedà per detectar el nivell d’impropis que contenen. S’anomenen caracteritzacions.

Aquesta setmana s'ha fet la caracterització de les rutes del Baix Berguedà i Berga a l'abocador de Font Ollera. L’operació la desenvolupa l’Agència de Residus de Catalunya i l’executa per una empresa de gestió ambiental. Dilluns, dos operaris s'ocupaven de separar manualment 250 quilos de matèria orgànica, una tasca que van fer durant tot el matí, amb els equips de protecció corresponents, al mig del sol, aguantant la calor i suportant la mala olor de les deixalles.

Els tècnics classifiquen els materials en diferents fraccions, per calcular-ne el percentatge d’impropis o detectar altres problemàtiques com és el malbaratament alimentari. «És difícil identificar qui ho fa bé i qui malament, ja que la recollida és tan d’habitatges com de comerços», explica Marc Vizcano, tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal del Berguedà. Un cop analitzats, aquests residus es porten a la planta de compostatge de Manresa i a la del Solsonès, on sota condicions de ventilació, humitat i temperatura controlades, es transforma en compost, un adob de gran qualitat per a usos d’agricultura i jardineria.

Aquestes operacions es fan amb l’objectiu de determinar la qualitat de la recollida selectiva de la fracció orgànica. Al Berguedà no la qualitat no és òptima i per aquest motiu el Consell Comarcal del Berguedà fa una crida a la població a separar correctament la fracció orgànica, i evitar barrejar-hi productes d’altres fraccions. «El percentatge de malbaratament sol ser força alt, per això calen aquestes campanyes. Tan si o fem bé com si no, té un impacte ambiental», remarca Marc Vizcano.

L’eina que té l’administració pública per afavorir una bona qualitat del compost és gratificar econòmicament els ens locals que fan una bona gestió del procés aconseguint un compost de qualitat, com és el cas del Consell Comarcal.

Per a recollides selectives de fracció orgànica amb un percentatge d’impropis inferiors al 3%, es retornen al Consell Comarcal del Berguedà 10 euros per cada tona de fracció orgànica, gratificant la bona qualitat del compost assolit. «Per quantificar les taxes que paguem com a ciutadans s’ha de fer un balanç entre les despeses del servei de recollida i els ingressos com són les taxes i els ingressos per la bona qualitat de les fraccions. Si aquest cànon no hi és, costa més quadrar els números i té implicacions en el preu de la taxa», comenta Marc Vizcano.