Mossèn Ballarín ja és present al santuari de Queralt

El popular mossèn Josep Maria Ballarín (Barcelona, 1920- Berga, 2016), capellà custodi del santuari de Queralt durant anys, del 1958 al 1993, tindrà un record permanent al temple berguedà. Divendres al vespre es va col·locar un guix en relleu del sacerdot i escriptor, una peça que ell mateix havia rebut en vida Mossèn com un obsequi. La imatge de Ballarín ha quedat situada a l’avantsala de l’accés al cambril.

Vicenç Hontangas, nascut a Queralt i amic de Ballarín, va tenir unes sinceres paraules de record per la figura del sacerdot, tant vinculat a Queralt, davant d'una trentena d'assistents a l'acte. La imatge s'ha col·locat en els dies previs a la celebració de la Mare de Déu de Queralt, el pròxim 8 de setembre, dins dels actes de la novena de Queralt. Descoberta la imatge, ja a l'exterior, els nans que evoquen mossèn Ballarín i mossèn Ramon Anglarill (que a part d'amic, va ser la font d'inspiració del personatge mossèn Tronxo, protagonista d'un dels llibres de Ballarin) van ballar el Ballet de Déu, a l’estil patumaire, a la plaça del Santuari. Els balladors eren Laia Pulido i Ramon Arissó, acompanyants Oriol Pulido i Arlet Fernández. 

L'acte s'havia iniciat amb una conferència recordant la figura de mossèn Josep Maria Ballarín, a càrrec d'un dels capitans de la gala de Queralt, el futur historiador Aleix Calle Padullés. La conferència, “Mossèn Ballarín retorna al Santuari”, es va centrar a destacar 5 facetes del mossèn. Com a capellà custodi, Ballarín feu importants reformes com la nova façana, l’altar, el retaule i el campanar, tots de 1965. Actiu al 50è i 75è aniversari de la Coronació, impulsà la divisió de Queralt entre Bisbat i Ajuntament i propugnà Queralt com a centre d’escoltisme i espiritualitat, i refugi de molts represaliats pel règim franquista. Com a escriptor, Ballarín deia que “escriure és un gest de pobresa d’esperit”. Amb un català lèxicament molt ric i proper, escrigué nombroses obres, com “La Paràbola dels retorns”, l’etern retorn als seus i a Déu, o “Francesco”, la seva primera gran obra, entre d’altres. Ballarín va tenir èxit literari amb obres com "Mossèn Tronxo" i "Santa Maria, pa cada dia".

El conferenciant també parlà de Ballarín com a teòleg. Feia una “teologia d’espardenya” per a la gent del “pa de cada dia”, aquella quotidianitat d’un rector de pagès com “Mossèn Tronxo”. Per Ballarín, la comunió d’aquesta petita església i el dia a dia de la gent havia permès la conformació d’una identitat col·lectiva. Ho exemplificà amb Sant Francesc d’Assís, que feu de la pobresa de l’ànima la perfecta alegria, el servei al pròxim. També parlà de la notable presència del mossèn als mitjans i conferències al país i arreu. Calle va subratllar Ballarín com a personalitat del país i va agrair als “Amics de Mossèn Ballarín” i Josep Hontangas per promoure la col·locació del bust del capellà a Queralt.

A partir del dia 6 de setembre, a les 19h i després segons l'horari pertinent, es podrà visitar l'Exposició "Mn. Josep Mª Ballarín (dibuixos i objectes personals)" a la sala d'actes de la Biblioteca de Gironella.