Gósol tanca l’Any Ballarín amb un emotiu acte d’homenatge al mossèn

Els Amics de Mossèn Ballarín van fer ahir a Gósol una jornada d’homenatge al popular mossèn (1920-2016) com a cloenda de l’Any Ballarín, amb actes per celebrar el centenari del seu naixement (s’han fet aquest 2023 perquè el 2020 la covid ho va impedir).

Els actes, dirigits per Josep Maria Hontangas, van arrencar amb una trobada al cementiri de Gósol, als peus de les tombes de mossèn Josep Ballarín i mossèn Ramon Anglarill (el seu «Mossèn Tronxo»). Es van fer parlaments de persones que van recordar la figura de mossèn Ballarín. Ramon Tous va posar l’èmfasi en la seva vocació sacerdotal, palesa en un capitell i una columna que són al cementiri de Gósol. El capitell és una reproducció d’un capitell del claustre romànic del monestir de Sant Cugat del Vallès, que representa l’escena bíblica del patriarca Abraham. I la columna és símbol de la seva fortalesa cristiana, ambdues obres de l’escultor Lluís Cera col·locades pels Amics de Mossèn Ballarín al Camp Sant de Gósol. Pere Maragall va definir Ballarín com a mostra «de la plena llibertat cristiana i d’esperança que s’exemplifica en la sentència». Agustí Mariné es va referir a la seva obra conjunta amb Ballarín, basada en paràboles de l’Evangeli i que el mossèn explicava en les seves obres.

Per tancar l’acte, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que també va assistir-hi, va reivindicar de Ballarín «la seva fe arrelada a Déu (i als homes)». Va dir que Ballarín l’ha ajudat a conservar la fe en ell mateix i, per tant, «l’esperança que es transmet en la caritat de cadascú per perdonar i entendre». Va demanar «un enfortiment de la fe, l’esperança i la caritat a Catalunya».

Els assistents a l’acte van dinar plegats a l’hostal gosolà Cal Franciscó, on van gaudir d’un tast de cuina berguedana, com ara pèsols negres, entre altres plats. En el transcurs del dinar, es va proposar d’elaborar un recull de les anècdotes viscudes amb mossèn Ballarín.

A la tarda es va fer la cloenda amb Mari Pau Huguet, que va narrar moments i records de la vida de Ballarín, amb cants de Miquel Pujadó. Huguet va parlar d’una lliçó: «La vida no és com te la donen, sinó com te la prens», una forma d’enfocar la vida que el capellà tenia respecte a les adversitats que es podien convertir en oportunitats, com la seva marxa de Queralt i la seva acollida a Gósol.