Centenars de faies encenen la vetlla de Nadal de Bagà i Sant Julià

La Fia-faia, Patrimoni de la Humanitat des del 2015, va posar de manifest ahir una expectació creixent

David Bricollé

David Bricollé

Quan, al punt de 2/4 de 7 del vespre, els centenars de persones que ahir van participar en la baixada de la Fia-faia de Bagà van fer l’encesa al voltant de la foguera avivada al capdamunt del Siti, una gran flamarada col·lectiva va trencar la foscor que ja s’havia apoderat de ple d’aquesta talaia natural on els fallaires esperaven, com és tradició, un dels moments culminants de la vigília de Nadal.

L’instant d’emprendre la marxa cap a un Bagà il·luminat sota els seus peus, on una multitud expectant (vilatans i, cada cop més, forasters atrets per la singularitat de la tradició) esperava des dels miradors a banda i banda de l’església. Primer, per admirar com prenia forma i s’allargassava la ‘serp de foc’, la figura que en la foscor dibuixen els portadors del foc disposats en filera en el recorregut descendent i en ziga-zaga que els porta fins al poble. I, després, per rebre aquest mateix foc per encendre les encara més centenars de faies que esperaven a plaça. A les 7 en punt, amb pràcticament tots els fallaires arribats sota les notes repetitives de la música de la Fia-faia, havent rebut de mans de les autoritats el mocador que els dona la benvinguda, i amb el campanar de l’església repicant als quatre vents el toc d’oració, la flama col·lectiva que tot just feia mitja hora havia pres forma dalt del Siti es replicava i multiplicava per molt a la plaça Catalunya i, poc després, s’estenia cap a la plaça Porxada. Un marc de foc va omplir durant uns vint minuts tots dos espais, on no van faltar les passades aèries de faies a mig cremar, ni els salts per damunt de les fogueres que es van anar formant a mesura que aquelles s’anaven consumint.

Es complia així una tradició secular, que ahir, com cada 24 de desembre, va tornar a agermanar a través del foc les viles veïnes de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, que tampoc no va faltar a la cita de les faies (en aquest cas baixades des del turó del Clos) que conjuntament s’encenen a l’alt Berguedà, les úniques del solstici d’hivern, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2015 juntament amb les falles d’estiu del Pirineu. Una declaració que ha estat un trampolí no només per revifar la flama de la participació, sinó també de l’expectació. Cada any es nota l’interès creixent del públic per descobrir aquesta festa ancestral, i ahir era constatable, per exemple, amb el moviment de gent que hi havia a Bagà ja hores abans de la celebració.

Els fallaires en filera, a Sant Julià de Cerdanyola  | MIREIA ARSO

Els fallaires en filera, a Sant Julià de Cerdanyola | MIREIA ARSO / David Bricollé. Bagà

Enguany, a més, a Bagà, on es va deixar veure la consellera de la Presidència i santpedorenca, Laura Vilagrà, es va poder viure ahir la recuperació d’una tradició que es va perdre per la Guerra Civil i que consistia en la crema de faies per part dels infants més petits des del balcó de casa seva.

Un instant ple de foc al final de la festa a Sant Julià  | MIREIA ARSO

Un instant ple de foc al final de la festa a Sant Julià | MIREIA ARSO / David Bricollé. Bagà

Les ballades conjuntes a una i altra vila del ball de la fia-faia i els àpats populars amb coca i allioli de codony posaven el punt final a una tradició que a l’alt Berguedà s’ha convertit en l’obertura oficial i comunitària de les festes de Nadal.