La caiguda d'emissions de CO? a conseqüència de l'aturada en sec del transport (terrestre, aeri i marítim), així com de la indústria en general, no només ha estat visible a la Xina o a les ciutats europees més afectades per la pandèmia del coronavirus. És tot el planeta el que està donant un respir a la seva malparada atmosfera. Un exhaustiu estudi del portal climàtic Carbon Brief, de Gran Breta-nya, ha posat xifres concretes a escala global. Tenint en compte les emissions anuals de CO? de la Xina, els Estats Units, la Unió Europea, l'Índia i el sector petrolier mundial, la caiguda per al conjunt del 2020 serà de 2.000 milions de tones. Això significa, ni més ni menys, la reducció més gran de CO2 llançat a l'atmosfera de tots els temps. És una baixada tan notable que més que duplica la que es va registrar al final de la Segona Guerra Mundial, quan el descens va ser de 845 milions de tones. Fins i tot, la recessió econòmica iniciada el 2008 va suposar una retallada de només 440 milions de tones.

Es tracta, per tant, d'una caiguda que ha superat tots els pronòstics, perquè polvoritza tots els rècords anteriors sobre uns registres que es remunten al segle XVIII. Aquests 2.000 milions menys representaran, quan s'acabi l'any, el 5,5% menys d'emissions que les que es van registrar el 2019. Això és possible pel fet que no només s'ha reduït a quotes testimonials el trànsit rodat per carretera, sinó també el trànsit aeri. En aquest sentit, resulta espectacular l'animació d'Eurocontrol, on s'observen els avions volant durant un dia sobre Europa, abans del coronavirus i després. I el mateix passa amb els creuers turístics, grans contaminants de l'atmosfera, i altres vaixells de gran tonatge. Les últimes notícies sobre el mercat petrolier als Estats Units ajuden a explicar també la situació.

Ara bé, com adverteix Carbon Brief (en el qual treballen destacats especialistes climàtics de tot el món), aquest 5,5%, malgrat la seva espectacularitat, no és suficient per salvar el clima. Ni de bon tros.

«Ni tan sols així ens acostaríem a aturar l'escalfament global a 1,5 graus. Les emissions globals haurien de caure el 7,6% cada any en aquesta dècada, és a dir, 2.800 milions de tones el 2020, per limitar l'escalfament a menys d'1,5 graus per sobre de les temperatures preindustrials», assegura l'estudi, amb dades actualitzades el 15 d'abril.

És a dir, que fins i tot amb la baixada produïda per la Covid-19, «s'espera que els nivells de carboni atmosfèric continuïn augmentant novament enguany, fins i tot si les retallades en les emissions de CO2 són més grans».

«L'augment de les concentracions de CO? i el consegüent escalfament global només s'estabilitzaran quan les emissions anuals arribin a zero net», afegeix.

Aquest fet dona una idea dels ingents esforços que encara queden pendents i de l'enorme repte que té al davant la Humanitat en matèria climàtica.

En realitat, si ens conforméssim amb un augment de temperatures de 2 graus centígrads, en comptes d'1,5 (cosa que ja representaria problemes planetaris de gran envergadura), així i tot serien necessàries retallades anuals sostingudes de les emissions globals del 2,7%, segons un informe del PNUMA, la qual cosa equivaldria a 1.000 milions de tones el 2020.

El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, ha declarat en una compareixença recent: «Encara que l'alleujament sigui momentani i no resolgui, de fons, l'actual crisi climàtica, la veritat és que el coronavirus està portant bones notícies al medi ambient». Tot i que va matisar: «No combatrem el canvi climàtic amb un virus».

I, efectivament, els beneficis d'aquesta situació són innegables. La Societat Espanyola de Pneumologia va recordar l'any passat en un informe que la pol·lució atmosfèrica deguda sobretot al transport per carretera causa a Espanya al voltant de 10.000 morts prematures cada any, és a dir, una epidèmia silenciosa que rarament acapara els grans titulars dels mitjans de comunicació, malgrat que el total acumulat, any rere any, suposa xifres terribles. El confinament i el cessament gairebé total del trànsit, per tant, poden haver evitat moltes d'aquestes morts.

L'altra gran beneficiada és la fauna salvatge, amb algunes de les espècies que estan sent delmades a conseqüència del comerç (sovint il·legal) d'aquests animals per a consum humà, sobretot als països asiàtics. El tràfic il·legal de fauna salvatge mou al voltant de 20.000 milions de dòlars l'any, segons dades de Nacions Unides, i és el quart comerç il·legal més gran del món, després de la droga, el tràfic d'éssers humans i la falsificació. La prohibició temporal del comerç de fauna salvatge que va imposar la Xina per combatre el virus va suposar un respir per a algunes espècies, ja que aquest país les utilitza tant per a la seva cuina com per a la medicina tradicional. El retorn a la captura i venda d'aquests animals tornarà a posar les seves poblacions en perill. Moltes de les infeccions i malalties en humans provenen, a més, d'animals salvatges.

El gran repte consistirà, per tant, a sortir totalment de la pandèmia aprofitant els ensenyaments mediambientals que ens ha ofert durant aquests mesos.

Temor a un efecte «rebot» amb la reactivació

Tots els experts coincideixen a expressar el seu temor al fet que els beneficiosos efectes mediambientals que ha tingut el confinament puguin quedar neutralitzats tan aviat com la indústria i el transport per terra, mar i aire recuperin per complet la normalitat en el conjunt del planeta. De fet, ja va succeir una cosa així després de la crisi financera iniciada el 2008. Després d'«estalviar» a l'atmosfera 440 milions de tones de CO? en un any, es va passar a emetre 1.600 milions de tones gràcies als estímuls econòmics que van oferir els governs per a ajudar a les grans empreses. El fantasma a un «efecte rebot» que faci malbé el respir aconseguit fins ara està en la ment de tots.

El professor i investigador de la Universitat Politècnica de Madrid Alberto Sanz Cobeña i la investigadora en Canvi Climàtic del Stockholm Environment Institute Candela de la Sota han publicat un article a The Conversation i National Geographic en el qual albiren les amenaces que es plantegen davant del final del desconfinamiento: «Si la sortida de la quarantena no és gradual, escalonada, es produiran pics en el consum de béns i serveis. Aquests desencadenaran una emissió massiva de gasos d'efecte hivernacle i compostos contaminants en un model de producció i consum basat encara en l'ús de combustibles fòssils. L'efecte rebot, tan desitjat des del punt de vista econòmic, entranya un risc mediambiental seriós», afirmen.

Per a tots dos, «el repunt d'emissions podria fins i tot compensar la reducció registrada durant l'etapa de confinament».

No obstant això, els dos investigadors admeten que a conseqüència de la pandèmia i el consegüent confinament global és possible que «estigui naixent una consciència de la col·lectivitat i la corresponsabilitat social» que serà decisiva per fer front a futures situacions d'abast planetari.

Tot dependrà, adverteix el conjunt d'experts en la matèria, de com actuïn a partir d'ara els governs mundials i la mateixa societat.