19 de juliol de 2020
19.07.2020
Regió7

Menjar ràpid contra el planeta

La producció a gran escala d'elaborats carnis, de cereals i de pastures es tradueix en desforestació, escassetat hídrica i contaminació atmosfèrica

18.07.2020 | 23:27
Menjar ràpid contra el planeta

ALIMENTACIÓ. Agricultura i ramaderia intensives impliquen sovint la tala o crema de milers d'hectàrees de boscos, a més d'un elevat consum d'aigua i un impacte sobre la salut que posen en escac el benestar col·lectiu

Desforestació, pèrdua de biodiversitat, escassetat hídrica, contaminació de l'aigua, augment de les emissions de gas metà... Una llarga llista d'agressions al planeta s'amaga darrere del consum desmesurat de carn. Un gest en aparença innocent com asseure's en una cadena d'alimentació ràpida per menjar-se una hamburguesa, genera un enorme impacte ambiental molts cops irreparable.

«El sector ramader contribueix significativament al total d'emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle (GEI)», assenyala l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). A nivell global representen el 14,5% i la ramaderia industrial n'és especialment responsable pel creixement exponencial d'aquestes explotacions intensives en les últimes dècades.

El programa ONU Medi Ambient denuncia que les selves d'Amèrica del Sud estan sent talades per plantar soja, una llavor molt rica en proteïnes, i crear pastures per al bestiar, i que, de mitjana, per fer una hamburguesa de vedella es consumeixen al voltant de 1.695 litres d'aigua si s'hi inclouen tots els processos necessaris per obtenir-la.

La major part de la soja mundial es produeix als Estats Units, el Brasil i l'Argentina. Una part considerable, a més, està genèticament modificada. En el cas dels dos últims països, la terra de cultiu s'obté a partir de la tala, crema i desforestació de la selva tropical. Una agressió ambiental amb conseqüències en alguns casos irreparables. L'increment del nombre de focs el 2019 a l'Amazònia i El Cerrado, al Brasil, i el Chaco, entre Bolívia, Paraguai i l'Argentina, és en part conseqüència de l'expansió de la soja i la ramaderia destinades a l'exportació.

Col·lectius conservacionistes de tot el món incideixen en el fet que omplir la cistella de la compra d'aquesta mena de productes amb alta petjada de carboni té unes conseqüències no sols per a la salut del planeta, sinó també per a les persones. El consum excessiu de carn vermella o processada sol traduir-se en afectacions cardíaques, diabetis i altres malalties. El sobrepès i l'obesitat és una conseqüència directa d'aquest tipus d'alimentació.

La responsabilitat de quins productes s'han d'adquirir als supermercats, segons els grups conservacionistes, no hauria de recaure en el ciutadà. Per a Greenpeace, han de ser els governs els que han d'apostar per un sistema agroalimentari diferent, més responsable i conscienciat ambientalment. «Necessitem una millora de la governança mundial, nous marcs reguladors, líders polítics que assumeixin els reptes ambientals, i formes d'alimentació que garanteixin productes de qualitat i de proximitat. Els polítics i les institucions poden promoure models d'alimentació més sostenibles», afirmen. Alemanya, per exemple, ja ha obert el debat per apujar l'IVA de la carn i lluitar contra el canvi climàtic. Tot i que els responsables polítics germànics discrepen sobre les mesures per reduir el consum carni, vetllant també pel benestar animal sense perjudicar els productors i consumidors, el tema ja és sobre la taula.

La veritat és que l'alimentació saludable i sostenible guanya adeptes cada dia, amb el consum de productes de proximitat o fins i tot amb l'autoproducció en horts urbans, cada vegada més en auge. Sense anar més lluny, la FAO ha triat València com a seu del Centre Mundial per a l'Alimentació Sostenible (Cemas). Entre els seus objectius hi ha «facilitar processos innovadors per lluitar contra la malnutrició a les ciutats i al món, així com procurar solucions davant el desafiament que suposa l'alimentació sostenible i de qualitat a les generacions futures». La idea és que s'incrementi el consum de fruites, verdures, peixos i llegums, i disminueixi la ingesta d'aliments rics en greixos o ultraprocessats.

La FAO persegueix el reconeixement dels sistemes agrícoles diversos, adaptats localment, gestionats durant segles per agricultors, pastors, pescadors i silvicultors que han donat lloc a paisatges extraordinaris i que combinen biodiversitat agrícola, ecosistemes resilients i patrimoni cultural. És a dir, els antípodes del que suposa el menjar ràpid.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook