La restauració tendeix a reduir horaris buscant la conciliació familiar

La restauració ha dit prou. Farts de ser presoners de la feina, propietaris de bars i restaurants opten cada cop més per limitar els seus horaris de treball i adaptar-los a les seves necessitats i a les dels treballadors per facilitar la conciliació familiar. És el principal motiu d’una tendència generalitzada que també s’observa a Manresa i comarca, on professionals consultats per aquest diari admeten un canvi d’hàbits que sovint els porta a cobrir només dinars o sopars, i fins i tot a traslladar al diumenge el seu dia de descans laboral.

«Fa uns anys això era impensable», sosté el tresorer del Gremi d’Hostaleria i Turisme del Bages i propietari del restaurant Casa l’Agulla de Sant Fruitós, Salvador Cots. Hi ha hagut un canvi d’estils de vida, de preferències i de concepció del que és la feina, que s’ha accentuat amb la pandèmia. «Abans ens devíem molt al client, però amb la pandèmia ens hem adonat que amb menys també podem viure», diu Cots, i això està portant molts negocis del sector «a reduir horaris i a mirar d’acostumar la gent a sopar més d’hora per poder tancar la cuina a quarts d’onze i gaudir d’una vida més familiar».

Tot plegat, també suposa reduir despeses de personal, que per altra banda cada cop costa més de trobar, i en part això també explica aquesta reconversió: «És difícil que cambrers i cuiners vulguin treballar matí i vespre o que vulguin fer hores extra per més que els paguis», afegeix Cots. I és que en molts casos «s’han canviat els diners pel temps, i als treballadors del sector ja no se’ls motiva tant pel què els dones sinó per les hores lliures. Es valora la vida familiar i el poder sortir».

El diumenge, valorat per tots

Aquest efecte es percep cada cop més amb diumenges amb negocis tancats, i Casa l’Agulla n’és un exemple.

«És un dia molt familiar, amb un percentatge elevat que no factures al complet perquè hi ha molta presència de nens», apunta Cots, i assegura que «en el nostre cas hi perdríem molt més tancant un altre dia». Sosté que els dies feiners hi ha un tipus de client «més laboral i saps que el tindràs perquè sol ser molt fidel, mentre que el del cap de setmana és més esporàdic i imprevisible». Uns arguments que admet que no funcionen a tot arreu, però en molts casos si que ho fa en ciutats com Manresa, que no són turístiques, sinó que el cap de setmana és quan precisament es tendeix més a marxar, especialment a l’estiu o en períodes festius.

Jordi Ruiz és propietari del Kursaal Espai Gastronòmic de Manresa, que funciona tota la setmana al migdia i al vespre amb una «àmplia estructura de personal», però en canvi, troba «lògic» que la conciliació porti aquells negocis més familiars o d’estructura més petita a tancar, fins i tot en diumenge. És el cas del restaurant Pineda, de la plaça Bages de Manresa, i del qual Ruiz també és propietari. Diu que el dia de festa en gran part depèn del tipus d’establiment. «Si són locals d’una oferta més adequada a les nits, potser és més lògic tancar els diumenges al matí, i en canvi, no tindria gaire sentit no treballar un diumenge si la seva especialitat són els arrossos». És del parer que en general cada cop es tendirà a tancar més quantitat de dies «perquè es valora la conciliació familiar i horaris més raonables».

On ja hi ha tradició de tancar els diumenges és al restaurant Las Vegas de Manresa. Ja fa una trentena d’anys que no obre tret que siguin dies clau. La seva actual propietària, Pilar Garcia, explica que «abans treballàvem molt de nit, fins tard, sobretot els dissabtes, i se’ns feia difícil obrir l’endemà». Ara, la feina ja no s’allarga de matinada, però igualment es manté l’horari establert, i els diumenges Las Vegas continua tancat. «No podem abastar un horari tan ampli. Ens caldria més personal i avui dia els treballadors no volen més diners sinó treballar menys hores». A més, és un negoci situat al carrer del Born, en ple bullici comercial, «però el diumenge està desolat». Es fa més calaix entre setmana, assegura la propietària.

Els bars també volen més calma

El fenomen va més enllà dels negocis que són pròpiament restaurants, i també s’estén en frankfurts, granges i bars. Al Frankfurt Alpina, del passeig de Pere III de Manresa no es tancava mai, fins que fa cosa d’una dècada que el negoci abaixa la persiana els diumenges. El seu propietari, Joan Ferrer, té un fill de 13 anys, i després de molt treballar «un dia t’adones el nen ja ha fet dos anys i no l’has vist créixer». A partir d’aquí va decidir fer un dia de descans setmanal, i va optar pel diumenge, «que és quan pots fer més activitats amb la parella i la família. Si tanco un dimarts, no li puc pas dir al meu fill que es perdi l’escola perquè ens n’anem al cine», apunta. Diu que és una decisió en benefici propi i també de cara al personal. «A l’hora d’oferir-los un contracte, és més atractiu si els pots dir que el diumenge tindran festa».

A pocs metres, el bar-restaurant-pizzeria EmiVa’r també tanca els diumenges. La idea del seu propietari, Miguel Cabrera, és treballar plenament de dilluns a divendres «per oferir un servei al treballador del barri que es lleva i ve a fer el cafè, que ve a dinar, i als vespres fa la seva tapa i la cervesa», els dissabtes començar a reduir l’horari, i els diumenges tancar «per donar descans al personal i poder descansar també jo». Diu que en el seu cas li surt rendible. Quan va iniciar el negoci fa 12 anys, obria tots els dies «però hi havia diumenges que es treballava mitjanament bé i altres no, depèn de la gent que passegés per Manresa». I sense descans «havíem de tenir una persona més per fer torns» i poder donar descansos rotatius. Una pràctica cada cop menys habitual perquè, com diu Cabrera, «soc el responsable del negoci, i el meu dia de festa també he d’estar pendent per si hi ha algun problema».

El Bar Bus, a l’estació d’autobusos de Manresa, és tancat dissabtes i diumenges, i la resta de dies obre a primera hora del matí fins les quatre o quarts de cinc de la tarda, per bé que passat l’estiu s’ampliarà l’horari a petició de l’empresa Sagalés. S’acostarà al que hi havia fa uns anys, en què l'establiment obria 6 del matí a 9 de la nit (dissabtes arrencava a les 7.30 h), i diumenge era tancat. Es va escurçar arran de la pandèmia, que va obligar a prescindir de personal «i vam veure que més o menys guanyàvem el mateix sense la responsabilitat de tenir tanta plantilla», explica el seu propietari, Oscar Rodríguez. Eren cinc treballadors, i ara n’hi ha dos, però a banda d’aquest estalvi, tancar a les tardes «ens ha donat més seguretat». I és que, segons explica, per la seva casuística, en determinades hores aquest bar s’envolta d’un ambient peculiar, especialment a partir de mitja tarda i també els caps de setmana, «i jo soc cambrer, no policia», sosté Rodríguez, que es queixa de la manca d’efectius policials.

Uns tanquen, però altres no

La tendència a tancar els diumenges s’estén, però no tothom ho veu igual. L’aposta del restaurant Vermell, de Manresa, és el cap de setmana per la major rendibilitat que hi treu el negoci, i també hi creuen al restaurant La Cuina, de la plaça Bages de Manresa, per bé que el diumenge només s’hi fan dinars.

De fet, pel que fa als vespres La Cuina només els té oberts divendres i dissabtes, i el dimarts és el seu dia de descans setmanal. El seu gerent, Jesús Vidal, explica que al principi es treballava amb un horari més ampli, però quan feia 6 anys que funcionava el negoci «vam acotar els horaris perquè treballar tant era una bogeria». I a partir de la pandèmia es va fer una nova reducció fins a la situació actual, amb menys hores i menys personal (es va passar de 8 a 5 treballadors) «que no hem tornat a recuperar». Diu que es treballa bé tots els dies, i amb un plus els diumenges perquè, com és habitual, el menú de cap de setmana s’encareix. Per tot plegat, el diumenge no es planteja tancar, si bé també aposta per una major conciliació familiar amb un segon dia de descans setmanal, possiblement els dilluns.

Subscriu-te per seguir llegint