Si bé la política també va ser present a l'interior del poliesportiu en forma de llacets grocs o caretes de Puigdemont que es van improvisar com a decoració complementària en algunes taules, l'ambient del Trinxat va esdevenir al llarg de la nit, com ha passat en els últims anys, una cita de gresca. Com en les últimes edicions, l'ambient de festa esbojarrada es va consolidant i ha rellevat el més distingit i senyorial que havia tingut la Festa del Trinxat.

La vetllada la van complementar actuacions de màgia i hipnosi, tant a l'escenari com de taula en taula, una mostra de ball swing i un ball final, entre altres activitats. La música a tot volum de temes discotequers va acompanyar l'entrada dels cambrers i la formació de les seves coreografies per repartir els plats als prop de mil comensals. A la cita s'hi van reunir nombroses colles d'amics de tota la Cerdanya i d'altres comarques, com ara del Bages.

La teòrica despolitització de la festa que va voler aplicar l'Ajuntament va variar la tradicional foto de família al voltant de la paella del trinxat, i aquest any va ser més local i amb personatges de la gastronomia i l'administració municipal de la vall.

Els membres de l'associació Cuina Pirinenca de Cerdanya van servir un menú que també representa un pas endavant en la proposta de la cita, amb una aposta per la gastronomia d'autor amb base tradicional. Així, després dels embotits i formatges de la Cerdanya, els reputats cuiners de la vall van servir un caneló trufat de rostit de vedella ecològica i un royal de foie amb poma de muntanya, i després del trinxat, que va ser rebut com cada any amb un esclat de cridòria, van servir un bacallà amb pinyons i fruita i seca. Finalment, els pastissers de Puigcerdà van servir unes postres consistent en un milfulls de nata i gerds. La música de Stress Band van allargar la festa fins a la matinada.