EL TALLER D'ESCENOGRAFIA on s'ha documentat una part de l'obra de Josep Mestres Cabanes.Jordi Castells, al mig de l'escenografia de l'acte 2, quadre 2, del Parsifal. La imatge va ser captada a la nau del taller ubicat a Santa Agnès de Malanyanes.El cap de logística del Liceu, Víctor Antich; la directora del Museu de les Arts Escèniques, Anna Valls, i Jordi Castells, envoltats de materials per a decorats.Josep Mestres Cabanes sempre signava els seus treballs. En aquest decorat del Parsifal també és ben visible la firma inconfunsible de l'artista manresà.Castells assenyala un estrip visible en un altre dels decorats de l'acte 2, quadre 2, de l'esmentada òpera de Richard Wagner.Teló de fons d'un castell corresponent a l'acte 2, quadre 1 del Parsifal

No és que tot sigui mentida al món de l'escena, però sovint res no és el que sembla. Una campana de grans dimensions penjada al sostre intimida, però mirada de prop se li veuen les costures de porexpan i ja no espanta tant. Arran de terra s'alça una ponedora d'ous que no acabarà en una granja ni habitada per gallines, sinó al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Les mans destres de Jordi Castells, el seu germà bessó Josep i la resta de l'equip s'ocupen dia rere dia que els decorats que teatres, museus i cadenes de televisió els encarreguen facin de l'aparença virtut. Una habilitat treballada durant dècades que aquests dies ha servit per inventariar els decorats salvats de les flames que el 1994 van devastar el Gran Teatre del Liceu. Els mateixos experts que van reconstruir l'escenografia d'Aida han testificat el bon estat de salut de les que el reconegut artista manresà Josep Mestres Cabanes va crear per a les òperes Parsifal (1941), Els mestres cantaires de Nurenberg (1946) i Sigfrid (1951).

El Taller d'Escenografia Jordi Castells, a Santa Agnès de Malanyanes, al terme municipal de la Roca del Vallès, oficia de fàbrica de fantasia. Des del Bruc (Anoia) hi van viatjar fa unes setmanes un conjunt d'una vintena d'escenografies de paper que criaven pols en un prestatge de l'enorme nau industrial que fa de magatzem del material que genera el Liceu. Una acció per evitar el deteriorament total dels històrics decorats que ha de permetre que una part del llegat artístic del teatre perduri.

Per calibrar l'estat de les escenografies, entre les quals hi ha les tres esmentades de Mestres Cabanes, a més d'altres d'autors, com Ramon Batlle, Josep Maria Espada, Salvador Alarma i Francesc Pou, el primer pas de l'operació va ser carregar els paquets i adreçar-los a l'únic taller que avui en dia encara té la capacitat de treballar aquest tipus de decorats de forma artesanal. Una feina que ha tingut lloc els darrers dies i que ha consistit a desplegar els telons per constatar-ne els estrips, la humitat i altres desperfectes. Un cop catalogada cada peça, documentada i fotografiada, s'han plegat curosament per encabir-les en unes caixes amb destinació al Museu de les Arts Escèniques, ubicat a la Ciutat del Teatre, a Barcelona.

Les tres escenografies de Mestres Cabanes i la resta, però, no penjaran de cap sostre. Els decorats mesuren fins a 10 metres d'alt i d'ample, i només es poden exhibir en la seva magnificència en espais com els dels germans Castells. Un cop culminat l'inventari, el material fotogràfic i documental es penjarà a la web del museu (www.institutdelteatre.cat) per a consulta pública. En cap cas, però, no hi ha la intenció de restaurar-los per tenir-los desplegats i permanentment exposats.

"Són uns decorats molt castigats, fets en plena postguerra amb un paper pobret i que ara ja és vell", va explicar Jordi Castells a Regió7, que va afegir que "la humitat també els va fer mal". Malgrat tot, tornar a obrir les escenografies que va compondre Josep Mestres Cabanes fa mig segle és un moment que rescata un bocí de la màgia de la seva estrena. El tractament informàtic maquillarà els desperfectes que s'hi hagin apreciat per aconseguir que els decorats recobrin el seu aspecte de cara al públic. "Els que tenen més plecs ens indiquen que van ser els més usats en el seu temps", va explicar el propietari del taller.

La identificació de l'autoria de cada escenografia no provoca cap dificultat en el cas de Mestres Cabanes. L'artista nascut a Manresa l'any 1898, i que va morir el 1990 a Barcelona, "signava totes les peces". Una firma inconfusible, els tres pals de la inicial del seu cog-nom com tres barres estirades, elegants. Castells va recordar que "Mestres va treballar molts anys al Liceu i es va acabar fent seu el lloc que ocupava". Unes caixes de fusta amb rodetes com les que des del 2001 guarden els decorats de l'Aida, que periòdicament surten de viatge per bastir un muntatge operístic, acolliran ara les creacions dels escenògrafs catalans més rellevants del segle passat. Un repòs digne per a uns treballs que van fer de Mestres Cabanes un artista tan respectat a la catedral lírica que el renovat teatre, sorgit de les cendres del dantesc incendi, llueix el seu nom en una de les sales.