És l´artista convidat de l´edició que gira al voltant del concepte cruïlla. Per a vostè, el mar Mediterrani és espai de trobada o de xoc?
El Mediterrani ara és una barrera mortal per als pobres desgraciats que busquen feina, països on viure. Però ha estat sempre un marc d´intercanvi, de diàleg, de diversitat. I hi ha hagut guerres, però també la gent viatjava lliurement per tot arreu. Ara tenim grans avanços tecnològics, però cada cop som més presoners perquè no podem fer dos passos sense passaports i fronteres. Les músiques antigues ens recorden que tenim una cultura comuna, que la diversitat ens unia. Ara ens separen en molts aspectes.
En el concert inaugural d´avui (21 h, Kursaal, entrades exhaurides) presentarà Mare nostrum. Per què, aquest cop, ha decidit centrar el projecte en el Mediterrani oriental i oferir-lo només amb veus masculines (l´israelià Lior Elmaleh i el turc Gursoy Dinçer)?
També farem peces instrumentals de la part occidental. Però, especialment a Manresa, ja hem vingut sovint amb repertori occidental, i per això ara he preferit aproximar-nos més al repertori oriental. D´altra banda, la Capella Reial ja ha actuat moltes vegades a Catalunya i és una forma d´aproximar-nos a altres aspectes del Mediterrani.
Quines claus donen a entendre que els pobles mediterranis tenen una mateixa arrel musical?
Hi ha moltes músiques del Mediterrani que existeixen en moltes cultures, simplement canvia la lletra. Això és una prova que la cultura inicial de molts d´aquests pobles és la mateixa. Precisament, acabarem el concert amb una peça amb cants en àrab, hebreu i turc i tocada instrumentalment en versió jueva i marroquina.
Oferirà un segon concert basat en la tradició popular celta (dissabte, 22 h, església de Crist Rei). És una forma de reivindicar que aquest poble també havia format part de la Mediterrània?
És per reivindicar la vigència de les tradicions orals dels pobles que han viatjat a través del mar per sobreviure. Al Mediterrani tenim els jueus que des de la península Ibèrica van trobar refugi a l´imperi otomà. Els irlandesos i escocesos, quan es moren de gana, travessen el mar inhòspit fins als Estats Units i s´emporten les músiques per sobreviure. Els serveixen per conservar l´esperança, per continuar vivint en les pitjors circumstàncies.
Va ser al Kursaal fa dos anys i, recentment, també ha tocat a Igualada i a Cardona. Actuar a prop de casa és fruit de la casualitat?
No és casualitat. He viscut fora molt de temps, i encara sóc més a fora que aquí, i per això em fa il·lusió presentar a Catalunya els projectes que m´apassionen. A part d´una petita temporada a Barcelona, amb el cicle El So Original, aquest estiu s´ha iniciat un festival de música antiga al monestir Poblet.
Quantes violes de gamba té?
No ho sé... Les que faig servir més són una rebab, una rebec, una viola soprano medieval, una barroca soprano, una tenor, una baixa del segle XVI, una del XVII i una del XVIII per fer les músiques de les diferents èpoques. Aquests dies a Itàlia i als Estats Units he fet servir dos instruments medievals i ara agafaré la viola baixa i la viola cèltica.
La música antiga és actual?
Per començar, la música viva només existeix quan es canta i es toca. No existeix la música antiga, existeixen partitures antigues. Quina és l´església més antiga de Manresa? La Seu? Manresa és una ciutat moderna i la Seu en forma part activa. En el moment que s´interpreten, les músiques tenen nova vida perquè se´n pugui gaudir i es nodreixen també de l´actualitat.
La seva participació a la Fira també inclou una taula rodona sobre l´Art i el diàleg entre cultures (dissabte, 12 h, Casino). Què té la música que permet unir pobles?
La música té una qualitat essencial: no permet dir mentides. Fins i tot els analfabets saben si es toca amb emoció. Vas directament al cor i per això és el punt de contacte més directe entre les persones, des d´una mare que canta una cançó de bressol fins a un concert amb música turca, jueva i cristiana. La música és l´últim pont que queda entre orient i occident. Els altres ponts que s´han anat provant ?la política, la guerra? no funcionen perquè sempre hi ha desconfiança. Amb la música de seguida ens entenem, hi ha receptivitat. En el concert volem mostrar que amb respecte s´aconsegueixen coses millors.
Una frase seva: «és en èpoques de crisi quan la música i les arts es necessiten més».
I és així perquè la música, al costat de l´amor, és l´única cosa que ens aporta pau, poder ser feliços i tenir esperança. Per refer-nos de les circumstàncies actuals per les quals passa molta gent, hem de retrobar l´energia per tirar endavant. I la música, i la cultura, ens permeten entendre què passa.
La seva presència a la Fira inclou la projecció de dos documentals. D´una banda, Música Savall, Història Borja (dissabte, 12 h, auditori de la Plana de l´Om). Qui tria: la poderosa nissaga del Renaixement o l´actual papa Francesc?
Voltaire deia que sense els sentits no hi ha memòria i sense la memòria no hi ha esperit. Si no som sensibles, no som capaços de recordar, que és quan el nostre esperit es fa gran per esdevenir realment civilitzats. Quan recordem som capaços de ser justos. Recordar el que va passar a l´època dels Borja no és superficial o esnob. Podem aprendre moltíssim d´aquella època per comprendre el món d´avui.
L´altre documental és el recull biogràfic de la soprano Montserrat Figueras, que va morir el novembre del 2011 (diumenge, 11 h, auditori de la Plana de l´Om).
Ha estat un privilegi viure gairebé mig segle amb la Montserrat. Quan una persona marxa per sempre, deixa un buit. Pots tornar a tirar endavant, i ara m´inspira i també em deixa viure. Hem d´acceptar que estem de passada.
Quin és el projecte que actualment l´apassiona més?
Acabo de presentar a Nova York un projecte engrescador de músiques dels Balcans, que també serà un llibre-disc per Nadal.
