A

Històries de la fira

la Catalunya vençuda li va escriure Salvador Espriu una Antígona en clau contemporània que certificava la seva defunció civil. La immortal tragèdia de Sòfocles va reviure en mans del poeta el to essencial de l'individu indefens davant la llosa feixuga del poder inclement. La llei contra el sentiment i el sentit comú. El franquisme com a mur que tapiava les esperances d'un poble derrotat per les armes i condemnat a una travessa pel desert aleshores incerta. La profunditat del text, la vigència del missatge i l'anhel d'apropar el teatre d'idees al públic van motivar, l'any 2006, el grup de teatre de l'Associació Cultural i Recreativa de Fals a estrenar la seva versió de l'obra. En l'Any Espriu, el col·lectiu recupera la peça i la presentarà dissabte, a les 11 del matí, per primer cop a Manresa.

L'ideal hauria estat una funció nocturna -i a tenor dels capricis del clima, gens forassenyada- com totes les anteriors. L'organització no ha pogut respectar la voluntat de la companyia però sí que li ha cedit un espai a l'aire lliure -el pati del Kursaal- per mantenir la tradició d'un espectacle que sempre ha gaudit de l'encant del teatre sense sostre ni parets.

Francesc Parcerisas dirigeix el muntatge amb la complicitat d'un grup d'actors que representa el dilema universal d'Antígona, l'heroïna clàssica que va desafiar l'autoritat convençuda que cap llei dels homes podia impedir-li enterrar el seu germà a desgrat que aquest honor no li fos reconegut per traïdor a la pàtria. Anna Terrades encarna Antígona i Antoni Arnau és el seu oncle i opositor Creont.

La resta de personatges són Nati Xavier (Eurídice), Anna Serra (Ismene), Pilar Braquets (Euriganeia), Rosa Xavier (Astimedusa), Josep Centellas (Eumolp), Aleix Compte (Etèocles), Xavier Simon (Tirèsies), Jordi González (conseller 1), Pere Tomasa (conseller 2), Joel Clotet (conseller 3), Albert Ba-gués (conseller 4), missatger (Gerard Pich) i Maria Pons, Anna Planas, Mercè Lladó, Judit Masana, Marina Salguero, Jaume Corominas, M. Alba Giménez i Queralt Rodríguez (cor). Rosa Solé (vestuari), Josep Curt (tècnic) i Lluís Tuneu (regidor) completen l'equip.

"La veritat és que ja teníem l'Antígona desada, però la Fira es va adreçar a la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, i aquesta els va fer dues o tres propostes, entre les quals la nostra, que finalment va ser acceptada", explica Parcerisas. El text d'Espriu data del 1939 però no es va estrenar fins setze anys després. "Malgrat el pas dels segles, t'adones que la gent continua pensant igual i per això l'Antígona té tant valor: la llei i la seva força contra els sentiments humans i la justícia", apunta el director, que va més enllà i fa la comparació següent: "ara ens trobem que el sentiment dels catalans no compta per a res, els que s'hi oposen esgrimeixen la Constitució, la llei, com si les persones no comptessin... Però si les lleis les fan les persones!".

Parcerisas es va sentir atret per l'obra d'Espriu arran d'un curs que impartia el dramaturg Ricard Salvat. "Llavors, em van quedar les ganes de fer-la, però d'això fa una vintena d'anys!", recorda. Aprofitant la represa de l'espectacle, el grup bagenc ha fet diversos bolos i el de dissabte a la Mediterrània serà el darrer d'un muntatge que probablement quedarà aparcat indefinidament. En l'horitzó, Parcerisas ja albira l'estrena, al començament de desembre, de Com deuen ... llaurar els cargols, un text de collita pròpia sobre un tema polèmic com l'incest entre una mare i el fill. "Serà una obra forta perquè planteja una situació impactant", diu.