L'escriptora i poeta Ana María Moix, que va morir la nit de divendres a Barcelona als 66 anys a causa d'un càncer, va ser recordada ahir pel món de la cultura pel seu compromís actiu amb la societat i pel valor literari d'una obra que va iniciar en els anys 60 en el cànon poètic dels Nueve Novísimos. Moix va ser la musa i la poeta d'aquell grup d'intel·lectuals que en els anys 60 i 70 es van batejar com a gauche divine
La periodista i escriptora Maruja Torres, una de les amigues del cercle més íntim de la finada, proclamava ahir: "ploreu-la, si voleu, però, sobretot, llegiu-la", tot un lema, un epitafi en record d'algú que va ser gran, però que va optar per la discreció com a opció literària i vital. L'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, definia Moix d'"agitadora cultural d'una ètica exemplar". En el seu darrer llibre Manifiesto personal (2011), Moix va condensar, segons Herralde, la seva "perplexitat i indignació davant el rumb que anaven agafant les coses al nostre país en tots els àmbits, polític, cultural, social i econòmic". Ha estat una "figura insòlita" en contra "de les polítiques molt fàcils" de les editorials que "només busquen guanyar diners", precisava el seu company novíssim, Luis Antonio de Villena, mentre que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, destacava la seva "gran fortalesa intel·lectual". La capella ardent s'obrirà avui al públic a les 14 h al tanatori barceloní de les Corts i està previst que dilluns se celebri el funeral.
