No s'espantin: aquest és un llibre de geologia, sí, però també és una guia assequible per a un públic ampli que conté respostes a un munt de preguntes que hom pot fer-se mirant l'entorn amb curiositat. L'advertència la signen Josep Girabal i Jordi Suades, autor i editor, respectivament, del llibre Paisatges geològics de la Catalunya Central, conscients que hi ha paraules que poden generar anticossos si no s'expliquen bé. I ara que el Geoparc va agafant embranzida, la publicació pren un interès afegit.
"Això és geologia en un sentit ampli, parlem de paisatges geològics: la relació dels homes amb la mineria, amb els forns de calç i de guix, amb els pous de glaç...", explica Girabal (Artés, 1948). De la primera a l'última pàgina, el llibre és un convit a sortir a la natura per constatar l'acció dels fenòmens geològics en l'entorn. Després d'un capítol introductori, el gruix de l'obra el constitueixen vint-i-cinc itineraris agrupats en cinc àrees geogràfiques: Llobregat, Gavarresa, Moianès, Cardener i Montserrat i Sant Llorenç.
"La idea és anterior al projecte del Geoparc de la Catalunya Central", apunta l'autor. Però la coincidència ha unit la sort d'ambdues iniciatives i el director científic, Ferran Climent, signa el pròleg del volum juntament amb Josep Maria Mata-Perelló, figura clau en la realització del treball, segons Gira-bal, "jo no sóc geòleg, sinó un aficionat a qui agrada divulgar aquesta matèria".
El sòl que els lectors d'aquest diari trepitgen no existia fa entre 50 i 37 milions d'anys. Fins a l'Atlàntic s'estenia un llarg braç de mar, i a la zona dels Pirineus hi havia una serralada més baixa que l'actual, encara en formació. "El paisatge que veiem avui és el resultat del que va anar passant fa 45 o 50 milions d'anys", explica Girabal.
Un gran mar que es tanca
La calor i la sequedat del clima van evaporar l'aigua a un ritme superior a l'aportació que feien les pluges i els rius. "L'ambient tropical va crear barreres de corall que, amb el temps, van esdevenir roques calcàries", afegeix l'artesenc. "Aleshores, el mar es va tancar, amb una gran concentració de sal, fins que va desaparèixer", afegeix, i en el seu lloc va quedar una immensa plana salina, origen de les formacions rocoses posteriors. "A sobre, hi van anar a parar sediments provinents de rius i torrents de les muntanyes. Des de l'assecament fins fa uns 13 milions d'anys, l'indret va esdevenir una conca endorreica", conclou Girabal. La vermellor a flor de pell que s'observa en alguns espais de la Catalunya Central, com els Cingles de la Gavarresa que s'aprecien clarament des de l'eix Transversal, són el resultat de l'oxidació de les terres causada per l'exposició al sol, la calor i l'oxigen de l'aire".
El darrer episodi d'aquesta fascinant història va ser la col·lisió de plaques tectòniques que va alçar formacions rocoses com els Pirine-us, i l'obertura al mar de la conca endorreica. "Proposem a la gent que miri el territori d'una forma diferent a l'habitual, i ho fem amb un llibre que defuig la tecnicitat acadèmica", comenta Suades, "no cal tenir un coneixement previ de geologia. Només cal ser observador". La publicació del volum ha coincidit amb l'inici del període estiuenc i, per aquest motiu, les presentacions es posposen fins al proper mes de setembre.
